Expectació (Advent 1)

“Expectació” és un terme que descriu adequadament el temps litúrgic que avui iniciem. Però cal precisar-ne el contingut. L’expectació de l’Advent no s’assembla a l’expectació del partit de futbol Madrid-Atlètico de Madrid d’avui, ni tampoc a l’expectació d'una possible consulta sobiranista,  ni a l’expectació que la crisi econòmica no se superi fins l’any 2014.

 Aquestes expectacions tenen diferents dosis d’emoció, d’anhels, d’esperança, o de sofriment; però totes tenen el mateix denominador comú: la incertesa. No sabem, malgrat les previsions, estudis i enquestes, el resultat definitiu de cap d’elles. Ben mirat, l’expectació és una constant que ens dinamitza la vida malgrat la incertesa que genera. Per explicar-ho amb una imatge: l’expectació ve a ser com la pastanaga que es lliga amb una canya davant de l’ase per estimular-lo a caminar.

 L’expectació de l’Advent és quelcom diferent. No es tracta de posar pastanagues religioses al davant, ni de fer càlculs, ni d’esperar –excitats- esdeveniments sobrenaturals. És tracta simplement de creure, de tenir fe. I això ens permet entrar en un àmbit diferent, en una vivència diferent, en una cronologia diferent, en un calendari diferent i que avui iniciem. En aquesta expectació no hi ha dates, ni terminis, sinó que tot resta obert i sense límits. Per tant, cal una actitud oberta i atenta, un mirada en perspectiva i vers l’infinit, un caminar serè, esperançat, sense presses, sense delers.

 Aquesta és, en definitiva, la proposta de l’Advent: centrar-nos en expectatives de fe, concretades en el Crist Ressuscitat del qual esperem el seu retorn gloriós. Les altres, expectatives ens complementaran i afectaran la vida, però la seva incertesa no ens desestabilitzarà, ni ens farà perdre els papers, ni el temps, ni la salut, ni els valors, ni la moralitat, ni la fe.

Ens ho deia l’evangeli: “Estigueu atents sobre vosaltres...”. “Estigueu alerta pregant en tota ocasió”.