“Serà d’ell tota la
vida” digué Anna, que portà al temple el seu fill Samuel, encara nen, per
consagrar-lo a Jahvè. La nostra mirada contemporània ens fa esguardar amb ulls
crítics el comportament matern d’Anna: no es pot marcar religiosament a un
infant tan petit. Cal esperar a que creixi i comptar amb la seva opinió,
altrament l’estem forçant i això no és pedagògic.
Defensem amb convicció aquest criteri sobre l’educació
religiosa dels infants mentre, contraposadament, els portem de ben petits a
escoles de música, a escoles de futbolistes o a escoles de llengües perquè els
aprenentatges esdevinguin més naturals, ajudant-los a desplegar les seves qualitats de bell principi. Sembla ser
que, en aquests casos, sí que és pedagògic i no se’ls està forçant en res...
Aquesta incoherència posa de relleu la irrellevància que
donem al fet religiós en la nostra societat actual, on les famílies, escoles i
esglésies, condicionades per un pensament globalitzant, diluïm l’educació religiosa
dels nostres infants en virtut d’uns criteris de falsa modernitat i fals respecte.
Tornant a Ana, sembla que no ho va fer tan malament, el seu
fill cresqué amb una finíssima sensibilitat religiosa i esdevingué un dels
profetes més destacats de l’Antic Testament. Passant a l’evangeli, contemplem
una altra escena d’educació religiosa: els pares de Jesús el porten a un
pelegrinatge a Jerusalem. Però aquí no podem criticar, car ja era un
preadolescent de 12 anys. No obstant, Jesús anava al temple amb una bona
educació religiosa que, de de ben petit, Josep i Maria li ensenyaren com a pares
pietosos que eren.
“A mesura que Jesús
creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes”.
Es tracta d’una frase que ens serveix de meravella com a criteri educatiu: fer créixer
en enteniment per guanyar el favor de Déu i dels homes. Ambdues coses alhora:
el favor de Déu i el dels homes, no únicament el segon.
No renunciem a l’educació religiosa dels nostres infants. No
la imposem, però tampoc la descuidem, altrament, quan siguin joves i necessitin
expressar el que portin a dins els faltaran signes, paraules, gestos; en
definitiva, educació religiosa. Una cosa és que hi renunciïn, però el que és
trist és que ni això puguin fer perquè no ho coneguin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada