BEN ORIENTATS

Festa de la Sagrada Família

Diumenge, 30 de desembre de 2012

1 Sam 1, 20-22.24-28/Sl 83/1 Jo 3, 1-2.21-24/Lc 2, 41-52

Al voltant de les lectures d’avui voldria recuperar dues idees que no són meves. La primera és de fra Magí, alguns de vosaltres ja la vau sentit divendres passat en el seu sermó. La segona és de Jordi Latorre, biblista, prenent-la del seu comentari a l’evangeli d’avui que trobareu al Full Dominical de l’arquebisbat de Barcelona.

La idea de fra Magí és la següent (si no ho recordo malament): Els nostres pessebres tenen moviment. Té tota la raó. No ens cal pensar en un pessebre vivent per adonar-nos que els nostres pessebres més “estàtics”, els que fem a l’església o en un racó visible de casa nostra tenen també el seu “dinamisme”. Fra Magí feia referència a les figuretes dels nostres pessebres, concretament cap a on són orientades. Normalment pastors, reis mags i demés són orientats vers el Naixement, com indicant en un moviment harmoniós cap a on han de dirigir-se les nostres mirades en el pessebre: vers JESÚS.

Però, a la vegada, la imatge em sembla ben bonica si la interpretem en clau existencial de cadascun de nosaltres. El pessebre és la paràbola (o penso que ho hauria de ser) de la nostra vida: una vida orientada vers el Nen que ens acaba de néixer, que ens és donat.

Aquesta idea crec que convergeix i es complementa amb la segona idea que us volia proposar per a la nostra meditació en aquest Diumenge, la del biblista Jordi Latorre, que diu així: Maria i Josep, en aquest episodi, són figura del deixeble que cerca Jesús.

Si em permeteu diria que el plus que em sembla trobar en aquesta idea és que ja no sols parlem d’una vida orientada vers Jesús; sinó d’una vida que esdevé camí o amb una altra paraula ben bíblica èxode, vers Jesús i amb Jesús.

Maria i Josep, presos com aquesta figura que ens retrata, seran aquells que trobaran Jesús al tercer dia i el trobaran no en un lloc qualsevol, sinó al Temple, al lloc de la presència de Déu per antonomàsia, enmig dels mestres de la Llei meravellats ja de la intel·ligència d’aquell jovenet de 12 anys (l’edat, per altra banda, en què els nens jueus entren en la responsabilitat religiosa de començar a complir amb tots els manaments de la Llei de Moisès).

Com Maria i com Josep també a nosaltres ens toca fer aquest camí de recerca de Jesús. Com Maria i com Josep només podrem entendre qui és aquest Jesús quan puguem entrar en el misteri del tercer dia (referència a la Resurrecció) i del jove Jesús que és al Temple, qüestionant els mestres de la Llei i qüestionant-nos també a nosaltres; al Temple, on ha entrat esdevenint per a nosaltres la porta i la clau d’accés al Pare; al Temple, símbol del cel, el lloc de la Presència de Déu, assegut a la dreta del seu tron, intercedint per nosaltres. Com Maria i Josep també som convidats a cercar Jesús i a conservar dins el nostre cor els records, els gestos i les paraules de Jesús, doncs és Ell mateix l’interessat en què siguem de Déu tota la vida, com hem sentit que es va dir del petit profeta Samuel en la seva consagració al Senyor.

Avui també aquesta Eucaristia, a punt d’acabar l’any civil, vol ser una nova ocasió per orientar-nos vers Aquell que és Camí, Veritat i Vida, per renovar la nostra fe en Ell en aquest any que comença.