"Què hem de fer?" (Advent 3)

“I nosaltres, què hem de fer?”, preguntaven a Joan Baptista els qui, amb ganes que les coses canviessin, no sabien com actuar; com sovint ens passa a nosaltres, tan a nivell religiós com social: que volem que les coses canviïn i no sabem per on començar.

                                                                            

Les respostes del Baptista no tenien res d’especial: ser sensibles amb els altres, i ser honestos i complidors en les feines. Però dites per ell, aquestes exhortacions tenien un pes moral i una força que no tindrien en boca d’altres. La raó és que havia un plus acreditat pel seu testimoniatge de vida; el que, en definitiva, qualifica o desqualifica un discurs. Tanmateix, el secret de Joan Baptista ens el dóna la darrera frase de l’evangeli: “Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova”.

 L’atracció del Baptista no seria el seu carisma personal, ni el seu testimoniatge, sinó que anunciava bones noves. Per això captivava a la gent. Per això els qui anuncien bones noves ens captiven, perquè abans i ara necessitem missatges encoratjadors que ens alegrin la vida i, sobretot, que ens omplin de nous reptes i de noves aspiracions, com més elevades i utòpiques millor.

 Nosaltres seguim necessitant la Bona Nova -en singular i en majúscules- de Déu per les mateixes raons: per alegrar la nostra vida de fe i per omplir-la de nous reptes i de noves aspiracions. Perquè ser creient no és viure envoltat de tedi i de rutina; ser creient és restar sempre obert a l’enllà, és sentir-se fascinat per Aquell que ens porta bones noves celestials: Jesús de Nazaret.