ATENTS AL SENYAL!

Frontal d'Avià. Naixement. MNAC (Barcelona)

Missa del Gall, 24 de desembre de 2012

Is 9, 1-6/Sl 95/Tt 2, 11-14/Lc 2, 1-14

  

Si ara us demanés, havent escoltat la lectura de l’Evangeli d’aquesta Santa Nit, si heu trobat a faltar algun personatge en el relat... ¿què em diríeu?

Us dono una mica de temps per a pensar... ja? Us heu adonat que en el relat d’avui hi falten dos “personatges” entranyables del nostre pessebre? Com sé que sou gent molt llesta i que esteu al dia segur que heu endevinat que m’estic referint al bou i a la mula. Dos personatges entranyables dels nostres pessebres que, si no ho havíeu notat fins avui, no hi són en l’Evangeli. Per tant, com podeu imaginar, després de tants rius de tinta en els diaris i tant d’enrenou en els mitjans de comunicació, efectivament el Papa tenia raó... el bou i la mula no apareixen als Evangelis. Però els rius de tinta i l’enrenou suscitats per aquesta afirmació que només ocupa un parell de línies en el darrer llibre que el Papa ha escrit sobre Jesús, ho dibuixen com si ell volgués carregar-se els pessebres de tot el món, cosa que no és així. Com podeu veure això demostra que sovint els mitjans de comunicació munten un escàndol de coses que, com veieu ja estaven escrites de fa molt, molt de temps (perquè aquest evangeli és de mitjans del s. I de la nostra era, ja té uns 1.900 anys d’història). El trist és que sembla que ho acabem de descobrir avui... no serà més aviat que tenim un xic oblidada la lectura de la Paraula de Déu?

Com sigui, també ja d’antic, en moltes esglésies romàniques força antigues (penso ara amb la d’Avià, al Berguedà, per exemple), ja trobem retaules o vitralls on en el pessebre hi trobem representats el bou i la mula i normalment ben a prop de Jesús, com per donar-li escalf.

Amb tot, hi ha un altre motiu, bonic i de molt de pes teològic, pel qual els nostres antics autors cristians pintaven o representaven el bou i la mula al costat de Jesús en el pessebre i la clau està, em sembla, en aquestes paraules que acabem d’escoltar de l’Evangeli d’avui: Però l’àngel va dir als pastors: “No tingueu por: us anuncio una nova que portarà a tot el poble una gran alegria: Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Les seves senyes són aquestes: trobareu un nen en bolquers, posat en una menjadora”.

Les seves senyes o millor el senyal (segons l’original grec) pel qual el Messies serà conegut és que se’l trobarà faixat (en les nostres representacions del romànic com si fos un sudari) i posat en una menjadora. Aquest signe, un nen posat en una menjadora com Algú disposat per ser menjat és el que els autors de les nostres esglésies romàniques volien indicar d’una manera ben precisa: el bou i la mula són a prop de la menjadora per menjar... JESÚS. I això esdevé el signe també per a la nostra Nit d’enguany.

El profeta Isaïes anuncia Aquell que serà: un Conseller-prodigiós (no un conseller que vol figurar, ni un conseller trepa) sinó algú capaç d’aconsellar amb saviesa i lleialment; un Déu-heroi (com per si de cas li faltés a Déu quelcom, el profeta afegeix “heroi”); un Pare-per-sempre (no un pare qualsevol, no un pare que avui hi és i demà no, sinó un pare disposat a fer-ne sempre, de pare, amb autoritat, sí, però no dominant; amb afecte i entranyes de misericòrdia); un Príncep-de-pau (no un príncep preocupat, com molts en temps del profeta, per a fer la guerra i ampliar els seus dominis; sinó algú veritablement preocupat pel futur del seu poble).

I l’Apòstol escriu a Titus que, en Jesús, s’ha revelat l’amor de Déu. De quina manera? Jo diria que amb aquest SENYAL: Aquell que ha creat totes les coses visibles i invisibles, Aquell que els cels dels cels no el poden contenir, es fa carn, es fa nen, amb tota la feblesa i les limitacions que significarà néixer com a infantó, però, sobretot, Algú marcat ja pel fet que està destinat a ser menjat, ha ser devorat, que haurà d’aprendre a donar-se, a consumir-se del tot, per tots nosaltres.

Avui, en aquesta Santa Nit, Jesús torna a venir a nosaltres d’aquesta manera: pa i vi, novament disposat a ser menjat per cadascú de nosaltres per a ser plens de la seva vida i per ensenyar-nos que els qui pel baptisme ens vantem de portar el Seu Nom, estem cridats també a deixar-nos menjar, a deixar-nos consumir, per amor del seu Amor tot cercant el bé del nostre poble, del nostre veïnat, del nostre proïsme.