...pedra sobre pedra

Germans quan he començat a llegir l’Evangeli d’avui recordant el d’ahir gairebé m’ha espantat, això que veia Jesús amb els seus ulls (el magnífic Temple de Jerusalem) deia als seus apòstols: Vindran dies en què tot serà destruït, en què no quedarà pedra sobre pedra. Estigueu alerta, no us deixeu enganyar.I he recordat aquell verset del Salm: Si el Senyor no construeix la casa, és inútil l’afany dels constructors.I també en un altre lloc diu Jesús: L’home assenyat i prudent edifica sobre la roca i no sobre el llit d’una riera.

Així nosaltres, en veure un món on la corrupció hi domina i en una societat tan despistada i deballestada, on hi domina l’orgull del poder, de l’ambició  i de la disbauxa, podem adonar-nos, ja decebuts, que tot això no té futur. No s’adiu al projecte de Déu sobre el món real, que és aquell en el qual vivim.

El projecte de Déu és i ha estat sempre el mateix: edificar un món on es pugui viure estimant, respectant l’altre, servint els pobres i els més necessitats...

Jesucrist ve del món de l’amor: Déu és sols AMOR. I si no ho fos es destruiria Ell mateix. El nostre Déu és una comunió de persones que s’estimen, es comuniquen mútuament per amor i el comparteixen totalment. Aquesta, i no altra, és la felicitat del nostre Déu. Per Jesucrist, el gran missatger, sabem el que Déu vol de nosaltres i espera de nosaltres.

Portem gravat a l’ànima un gran anhel, un desig insaciable de felicitat. I, ara, és l’hora de la gran esperança que el missatger de Déu, Jesucrist en persona, ens porta per tal que no defellim mentre caminem, com Ell ha fet, vivint en aquest món i trepitjant aquesta terra que Ell mateix ha trepitjat amb totes les conseqüències que se’n deriven.

Nosaltres, els homes d’avui, hem intentat de construir la societat del benestar que, sense pensar-nos-ho, se’ns ha convertit en una font de malestar. Un malestar que ens ha robat tota guspira d’esperança. I ara el nostre món va rodolant avall sense trobar-hi una solució de futur, perquè tot és fosc, tot és opac, i on les tentatives humanes fracassen i s’esmicolen com les pedres que rodolen muntanya avall.

No quedarà pedra sobre pedra... Si el Senyor no construeix la casa... I la solució única és la de Jesús, la que Ell ens ha vingut a ensenyar. Jesús ha trobat un món deshumanitzat, on l’home ha deixat de ser home. Els homes d’avui s’han estimat més creure que l’home és un llop per a l’altre home.

Però Jesús, el Fill de Déu, creu en l’home i Ell mateix es fa home com nosaltres. S’ha humanitzat per anunciar-nos la pau. Ell, per l’Amor ha vençut la mort i ha ressuscitat. I aquesta és la nostra esperança, l’única esperança. Així, doncs, posem-nos en camí com ho féu Francesc d’Assís amb la seva vida totalment evangèlica. Perquè sabem també que Aquest Jesús tornarà a venir. Perquè Ell ve sempre. Ell és la nostra esperança, l’única esperança.

Aixequem els ulls cap a Ell. I com diu l’Evangeli d’avui: Sofrint amb constància i esperança us guanyareu la vostra vida. AMÉN.

(Homilia de fra Miquel Colom; dimecres XXXIV durant l’any; Ap 15, 1-4; Salm 97; Lc 21,12-19)