dissabte, 24 de novembre del 2012

¡Viva Cristo Rey! (Crist Rei 2012)

¡Viva Cristo Rey! era el crit dels anomenats cristeros, mexicans revoltats davant les persecucions indiscriminades a l’Església Catòlica legitimades per la constitució mexicana de 1917. Això desembocà en l’anomenada Guerra Cristera que durà tres anys (1926-1929) i, segons estimacions, provocà la mort d’unes 250.000 persones entre civils, cristeros i soldats de l’exèrcit mexicà.
Això ho explica la pel·lícula “Cristeros”, de recent aparició en DVD, amb l’actor Andy García com a protagonista estrella. Però el veritable protagonista és un adolescent que s’afegeix a la revolta i que, capturat, torturat i executat exclama ¡Viva Cristo Rey! com a darreres paraules. La pel·lícula acaba amb un enunciat: aquest adolescent, José Sánchez del Rio, amb 11 cristeros més, van ser declarats màrtirs i beatificats pel papa Benet XVI el 20 de novembre de 2005.
Cridar a la nostra Catalunya actual “Visca Crist Rei!” sona anacrònic, carrincló, o a radical religiós, i ens costa captar la força d’aquest crit en aquell poble mexicà, religiós per naturalesa, davant una persecució injusta argumentada amb una constitució a les mans.
La beatificació d’aquests revoltats reflecteix l’amplitud de mires del creient, que no accepta qualsevol poder terrenal -per legitimat que sigui- perquè té un referent celestial irrenunciable. Ho expressen les lectures d’avui, sobretot la frase de Jesús: “la meva reialesa no és cosa d’aquest món”. L’aspiració d’un creient és el Regne de Déu i els poders temporals són bons tant en quant construeixen aquest regne i són dolents tant en quant el destrueixen.
¡Viva Cristo Rey! en el context mexicà de la dècada del 1920 és un clam al respecte per la religiositat humana, una denúncia al grau d’injustícia que pot assolir un poder temporal per democràtic i constitucional que sigui. També, en la coincidència de la festa de Crist Rei amb unes eleccions, esdevé una invitació a votar  amb una mirada ample i serena, que ens permeti contemplar l’esdeveniment amb la necessària perspectiva, sabent que l’Alfa i l’Omega de la història humana és a les mans de Jesucrist.