Detall del Beato de Liébana |
Dimarts, 27 de novembre de 2012
Beat Ramon Llull, màrtir
Ap 14, 14-19/Sl 95/Lc 21, 5-11
I quan sentireu parlar de guerres
i de revoltes, no us alarmeu. Avui m’ha cridat l’atenció aquesta frase de l’Evangeli. Una
frase que sona ben estranya tenint en compte que avui la litúrgia ens parla de sega, de judici, perquè el sembrat de la terra ja és madur com hem escoltat en el
llibre de l’Apocalipsi, i l’Evangeli toca la profecia sobre la destrucció de
Jerusalem, que serà l’advertiment d’un gran canvi en la manera de concebre la
vida i la fe dels mateixos jueus del temps de Jesús.
Malgrat tot, sembla dir-nos la Paraula de Déu, quan tot
al nostre voltant trontolli, quan tot sembli fosc, quan res no sembli estable...
NO US ALARMEU.
No us alarmeu, penso, no perquè el dolor o els
problemes ens seran evitats. Prou que sabem que som homes i dones com els
altres i que la fe es posa a prova justament quan passem pel mateix sedàs que
tothom. De fet, demà ja veurem que l’Evangeli avisa de la persecució que vindrà
als seguidors de Jesús i que avui recordem tot celebrant el martiri del beat
Ramon Llull. No us alarmeu, perquè
l’estabilitat i la força en el moment de la prova vénen d’Aquell que és l’Alfa
i l’Omega, el Principi i la Fi de la història, que és història de salvació i no
història cega. No us alarmeu, perquè
aquesta estabilitat i força es fonamenten en Aquell que és la Roca, en Aquell
que seu al tron a la dreta de Déu: en Jesús mateix.
No us alarmeu, perquè el dia i l’hora darrers
no poden ser mesurats humanament, ni pel calendari Maia, ni per cap altre
calendari que els humans ens inventem; el dia i l’hora darrers no poden ser
calculats, només podran ser intuïts i, de tota manera, el dia i l’hora darrers,
pels qui estimen Jesús i són a la vegada estimats per Ell, no seran signe de
por, sinó signe d’alliberament.
No us alarmeu, perquè, en el fons, la fi de
les coses és connatural a tota realitat material, perquè aquesta realitat que
ens envolta és fugissera, marcada per la caducitat; més aviat que la por,
l’angoixa i el desànim, siguin substituïts per la confiança en Aquell que ha
promès que serà amb nosaltres tots els dies de la nostra vida fins a la fi del
món.
No us alarmeu, perquè davant d’un Déu que ens
ha estimat tant que, com diu Joan al seu Evangeli, ens ha donat el seu Fill per
a què tinguem vida eterna, vida veritable, amb sentit, plena; més aviat
l’alarma s’ha de convertir en caps que pensin clarament i amb lucidesa per
cercar solucions de pau i progrés i en mans que siguin capaces de construir la
solidaritat i l’entesa entre tots.
Que en aquesta Eucaristia puguem omplir-nos i saciar-nos
de Jesús, la Font de la Vida; l’Esperança contra tota desesperança; la Paraula
que construeix i edifica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada