Dilluns, 12 de novembre de 2012
Sant Josafat, bisbe i màrtir
Tt 1,1-9/Sl 23/Lc 17, 1-6
Un evangeli estrany el que hem escoltat avui. No tant per
les coses que diu, sinó perquè dóna la impressió de posar en un mateix paquet
coses que semblen no lligar gaire.
Comença amb l’advertiment sobre l’escàndol (paraula que
en el grec original significa “obstacle”: quelcom que fa ensopegar o caure o
fins que impedeix un progrés determinat: com una pedra posada al bell mig del
camí). Potser ara estem massa habituats a sentir parlar d’escàndols i de
corrupcions. Ja fins i tot les donem per suposades en el món de la política i,
el que és pitjor, alguns també ja les donen per suposades en l’Església, convertint-se
això, per a molts certament, en un
obstacle per a la fe i l’obertura a Déu, qui gens té a veure amb les nostres
dèries o marrades.
Com sigui, Jesús acaba amb un lacònic Estigueu alerta! Una manera d’advertir-nos que, d’escàndol, ho pot ser
qualsevol, fins i tot inconscientment.
Però tenim la primera sorpresa. Estem ja habituats a què
Jesús, quan tracta del pecat, ens faci mirar no al pecat de l’altre, sinó al
nostre, per fer-nos veure que som els primers que necessitem fer neteja. Dic que tenim la primera
sorpresa perquè ara, aquí, sí que ens fa mirar cap al pecat de l’altre, però es
per donar-nos la lliçó de com afrontar-lo. Potser esperaríem, això sí, que ens donés
una bona casuística per saber reprendre i corregir l’ofensa que l’altre ens fa
(ens agrada tant fer de jutges!). Però no és així. Senzillament ens diu: Si el teu germà peca, reprèn-lo, i si se’n
penedeix perdona’l. Si peca contra tu set
vegades al dia i set vegades et
demana perdó, perdona’l sempre. Tant
si peca en general, com si peca especialment contra tu, Jesús NO DIU: perdona’l fins a tres vegades; perdona’l si
veus que canvia... sinó PERDONA’L SEMPRE. Un convit a construir, a
edificar, a salvar, a guarir la persona per damunt dels seus actes.
Però... com fer-ho? És possible humanament de fer-ho? És
una pregunta delicada i la resposta pot ser una trampa. Si responem: això és
impossible! No cal parlar-ne més. Ja hem tancat la porta a un perdó definitiu i
posem en dubte tants màrtirs, potser com el que avui celebrem, capaços de
perdonar els seus botxins moments abans de la seva execució. Si responem: sí,
és possible; se’ns torna una acusació
contra nosaltres mateixos. És això el que veiem al nostre voltant? És això el
que fem? Potser per això no és estrany que, tot seguit, l’evangeli deixi caure
aquesta petició dels apòstols que semblaria no
lligar amb la resta de l’evangeli: Doneu-nos més fe. Perquè ens cal més
fe per veure en l’altre no un enemic, sinó algú creat a imatge i semblança de
Déu; ens cal més fe, per creure que és possible perdonar i acollir tot oferint
a l’altre la possibilitat de refer-se, de començar de nou, de reconstruir la
seva vida; ens cal més fe, per construir, malgrat els escàndols, una societat i
una Església que siguin autèntica transparència de Déu, llum i alegria.
Avui, emmirallant-nos en Jesús, també nosaltres li
demanem que augmenti la nostra fe!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada