dimarts, 13 de novembre del 2012

ESTIGUEU ALERTA... QUE A TOTS ENS POT PASSAR!


Dilluns, 12 de novembre de 2012
Sant Josafat, bisbe i màrtir
Tt 1,1-9/Sl 23/Lc 17, 1-6

Un evangeli estrany el que hem escoltat avui. No tant per les coses que diu, sinó perquè dóna la impressió de posar en un mateix paquet coses que semblen no lligar gaire.

Comença amb l’advertiment sobre l’escàndol (paraula que en el grec original significa “obstacle”: quelcom que fa ensopegar o caure o fins que impedeix un progrés determinat: com una pedra posada al bell mig del camí). Potser ara estem massa habituats a sentir parlar d’escàndols i de corrupcions. Ja fins i tot les donem per suposades en el món de la política i, el que és pitjor, alguns també ja les donen per suposades en l’Església, convertint-se  això, per a molts certament, en un obstacle per a la fe i l’obertura a Déu, qui gens té a veure amb les nostres dèries o marrades.

Com sigui, Jesús acaba amb un lacònic Estigueu alerta! Una manera d’advertir-nos que, d’escàndol, ho pot ser qualsevol, fins i tot inconscientment.

Però tenim la primera sorpresa. Estem ja habituats a què Jesús, quan tracta del pecat, ens faci mirar no al pecat de l’altre, sinó al nostre, per fer-nos veure que som els primers que necessitem fer neteja. Dic que tenim la primera sorpresa perquè ara, aquí, sí que ens fa mirar cap al pecat de l’altre, però es per donar-nos la lliçó de com afrontar-lo. Potser esperaríem, això sí, que ens donés una bona casuística per saber reprendre i corregir l’ofensa que l’altre ens fa (ens agrada tant fer de jutges!). Però no és així. Senzillament ens diu: Si el teu germà peca, reprèn-lo, i si se’n penedeix perdona’l. Si peca contra tu set vegades al dia i set vegades et demana perdó, perdona’l sempre. Tant si peca en general, com si peca especialment contra tu, Jesús NO DIU: perdona’l fins a tres vegades; perdona’l si veus que canvia... sinó PERDONA’L SEMPRE. Un convit a construir, a edificar, a salvar, a guarir la persona per damunt dels seus actes.

Però... com fer-ho? És possible humanament de fer-ho? És una pregunta delicada i la resposta pot ser una trampa. Si responem: això és impossible! No cal parlar-ne més. Ja hem tancat la porta a un perdó definitiu i posem en dubte tants màrtirs, potser com el que avui celebrem, capaços de perdonar els seus botxins moments abans de la seva execució. Si responem: sí, és possible;  se’ns torna una acusació contra nosaltres mateixos. És això el que veiem al nostre voltant? És això el que fem? Potser per això no és estrany que, tot seguit, l’evangeli deixi caure aquesta petició dels apòstols que semblaria no lligar amb la resta de l’evangeli: Doneu-nos més fe. Perquè ens cal més fe per veure en l’altre no un enemic, sinó algú creat a imatge i semblança de Déu; ens cal més fe, per creure que és possible perdonar i acollir tot oferint a l’altre la possibilitat de refer-se, de començar de nou, de reconstruir la seva vida; ens cal més fe, per construir, malgrat els escàndols, una societat i una Església que siguin autèntica transparència de Déu, llum i alegria.

Avui, emmirallant-nos en Jesús, també nosaltres li demanem que augmenti la nostra fe!!!!