Dues viudes assumeixen el protagonisme de les lectures
dominicals. D’ambdues es subratlla la capacitat de fer almoina malgrat la seva
precarietat. La viuda de Sarepta de Sidó buidà el pot de farina i la gerra d’oli
per coure un panet pel profeta Elies, i la viuda del temps de Jesús tirà dues
monedes de les més petites al tresor del temple de Jerusalem.
Però els relats no mencionen els seus noms, qui sap si per
subratllar que una vídua pobra acostuma a passar desapercebuda, com encara
passa avui, especialment a les grans ciutats. Si haguessin estat viudes riques
les escenes haurien estat diferents. Per exemple, la viuda de Sarepta no hagués
anat a recollir llenya ni s’hagués preocupat de coure panets a un profeta
pidolaire, perquè algú ho hagués fet en lloc seu. Igualment la viuda del temple,
que aniria al recinte del tresor ben acompanyada d’alguns mestres de la llei devoradors dels
seus béns, que haurien lloat calorosament el seu gest confiant que, tard o d’hora,
els cauria alguna cosa a ells.
Però si la viuda de Sarepta hagués estat rica no s’hagués
trobat amb el profeta Elies, ni l’hagués acollit a casa seva, ni tampoc, poc
després, el profeta no li hauria ressuscitat el fill mort. De forma semblant la
viuda del temple: la seva generositat hagués passat desapercebuda i no hauria commogut
al mateix Jesús.
La generositat que brindem enmig de la necessitat té un valor
incalculable no només als ulls de Déu, també als ulls humans. Així ho visqué el
profeta Elies que correspongué a la dona amb els seus dons profètics; així ho
percebé Jesús que reconegué i exalçà la grandesa de lliurar dues monedes.
Malgrat no sapiguem els seus noms, aquestes dues vídues pobres han passat a la
història com un testimoni de dignitat i de fe, i segles després continuem
llegint, evocant i aprenent del seu gest.
Els humans ens pensem que per passar a la història hem de
fer coses grans, però els relats bíblics ens ensenyen que la dignitat i la fe
dels senzills i dels humils ultrapassen la història humana per formar part de
la veritable història: la que Déu escriu del seu puny i lletra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada