Sants de tostemps (Tots Sants 2012)

“El món no ens reconeix com no l’ha reconegut a ell”. Que el món no reconegui a Jesús ni als seus deixebles apareix sovint en els escrits anomenats joànics, que reflecteixen les dificultats que patia l’Església primitiva: exclusió social i, de vegades, persecució religiosa per part del judaisme més ortodox; també persecució política, espoliació de béns i execucions per part de l’imperialisme romà.

 L’Apocalipsi, enmig de les seves visions carregades de simbolisme i de missatges críptics, expressa la cruesa del moment històric referint-se als màrtirs que han assolit la glòria del cel: “Aquest són els qui venen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs”.

 Les benaurances també traspuen les dificultats d’aquelles dècades quan posen en boca de Jesús aquests mots d’encoratjament: “Feliços els perseguits pel fet de ser justos” i “Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies”.

 Les vicissituds dels cristians han estat, segons l’època i la zona geogràfica, molt variades. Només centrant-nos a casa nostra, en els darrers cents anys hem viscut el cristianisme popular i fervorós de la Renaixença, una Setmana Tràgica, la persecució religiosa de la Guerra Civil, el nacional-catolicisme, el Concili Vaticà II, i ara vivim un nacional-laicisme.

 Es tracta de canvis sovintejats, significatius, en alguns casos oposadíssims. Però el més destacat és que en tots els moments han aparegut creients destacats per la seva fidelitat, per saber estar en aquella realitat històrica, per testimoniar l’esperit de Jesús de forma nítida i genuïna. Són els sants que ens han precedit, una corrua inacabable de creients de tota condició que, en la seva època, en la seva àrea geogràfica, han irradiat la fe en Jesús, transmetent-la a les generacions posteriors. Alguns donant la vida, altres com a referents religiosos, la majoria de forma discreta.

 Els cristians catalans, malgrat els nostres complexes i la nostra hipercrítica, podem celebrar la festa de Tots Sants orgullosos de la nostra tradició religiosa, un patrimoni humà i espiritual que ens ha de servir per respondre sense dramatismes -ni actituds reaccionàries- al nostre moment històric. Malgrat les dificultats de transmissió de la fe i la pèrdua de visibilitat social hi ha una vitalitat intrínseca real i tangible. La realitat és que, quan comences a furgar, vas trobant més creients, més respecte, i més religiositat de la que aparentem a bell ull.