SHEMA', ESGLÉSIA!

Diumenge XXXI, 4 de novembre de 2012

Dt 6, 2-6/Sl 17/He 7, 23-28/Mc 12, 28b-34

Quin és el primer de tots els manaments de la Llei? Com hem escoltat, aquesta és la pregunta que un dels mestres de la Llei fa a Jesús en l’Evangeli d’avui.

Què respondríem nosaltres si ens fessin aquesta pregunta? ¿Anar a l’Església, al menys els diumenges, per recordar i celebrar amb els demés cristians que Jesús és viu? Sembla que seria el correcte... No, espereu, potser és massa “devot”, això no sembla massa compromès amb tot el que està passant al nostre voltant... ¿Potser, lluitar –i no només amb paraules–, per a què la justícia econòmica i social sigui una realitat per a tothom? No debades hi ha tants problemes i hi ha tanta gent que ho està passant ben malament!!! Totes dues coses semblen bones...

Què esperàvem que respongués Jesús? ¿Complir totes les pregàries puntualment? De fet hi ha unes pregàries establertes que els jueus han de fer al llarg del dia. ¿Ser curosos amb les ofrenes presentades a l’altar? D’antic hi havia profetes que acusaven a la gent de presentar qualsevol cosa per als sacrificis en lloc del bo i millor del ramat o la collita. ¿Estudiar la Torah a fons?

Què respon Jesús? ESTIMA DÉU PER DAMUNT DE TOT? No ben bé... Jesús diu: El primer (manament) és aquest: ESCOLTA... Sorprèn, oi? El primer manament és ESCOLTAR. Escoltar Déu, perquè el nostre Déu és un Déu que parla, que no resta en silenci. Si no l’escoltem... com és possible estar segurs de quina sigui la seva voluntat tant en el seu servei com en el servei als altres? ESCOLTA, ISRAEL; ESCOLTA ESGLÉSIA; ESCOLTA FRA JESÚS; ESCOLTA TU HOME I DONA D’AVUI QUE VOLS SABER, QUE CERQUES, QUE VOLS CREURE... ESCOLTA!!!

Jesús respon citant una pregària antiga: el Shema’. I crec que no és casualitat que comenci Jesús fent referència a aquesta antiga pregària (que encara reciten els jueus al menys dos cops al dia i que és la seva confessió de fe fins i tot recitada abans de la mort); perquè com a pregària implica un diàleg, un intercanvi, un escoltar i respondre entre Déu i el qui prega.

Ben cert que escoltar Déu ens portarà a estimar-lo i estimar-lo no sols de paraula sinó, com dirà Jesús, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament (cosa que afegeix Jesús i que no es troba, si hem escoltat bé, en el llibre del Deuteronomi que hem llegit com a primera lectura) i amb totes les forces. La resposta a l’escolta és un amor que implica tota la nostra persona, totes les nostres capacitats i afectes, tot el que som, tot el que sentim, tot el que desitgem.

Però Jesús no es queda només amb un amor a Déu que podria ser excloent dels altres (la meva religió és millor que la teva; jo sóc bo i tu no; jo sí que adoro Déu i tu no...), sinó que diu: el segon (i ningú no li havia demanat pas un segon manament) és: Estima els altres com a tu mateix. No es pot estimar Déu sense estimar l’altre. I no tenim excuses al·legant que no sabem fer-ho, perquè sabem el que ens agrada i el que no; el que ens estimula i el que ens fereix per a poder aplicar aquesta plantilla al proïsme per tal d’acollir-lo i no excloure’l.

Tant de bo que també nosaltres, algun dia, com aquell mestre de la Llei que entenia que tot allò que deia Jesús valia més que tots els holocausts i sacrificis que pogués oferir a l’altar, puguem sentir de Jesús aquestes paraules: No ets lluny del Regne de Déu.