dijous, 25 de setembre de 2008

Tormenta silenciosa (Des del Montnegre 3)

Sortim de nit al mirador de davant l’església. La lluna, quasi plena, dóna una claror difusa i tènue a causa dels nombrosos núvols que la cobreixen. Seiem a les grades encarades al Montseny que apareix, curiosament, tot cobert, invisible i fosc. Sembla una altíssima plataforma d’escenari on, al seu damunt, en un cel més aclarit i obert, s’esdevé l’espectacle: unes fenomenals descàrregues elèctriques que omplen, per uns quants segons, el cel de claror, talment com si es tractés dels focus d’un escenari que s’obren i es tanquen repetidament i ràpidament. És una senyora tormenta!

Crida l’atenció que els llamps, imponents, apareixen de forma alternativa, ara damunt la zona del Turó de l’Home, ara damunt de l’area de Les Agudes i els Castellets. Aquesta sensacional escenografia lluminosa es va repetint de forma gairebé monòtona i incansable. La distància evita el so dels trons i l’espectacle esdevé majestuós, impressionant, però sense incomodar ni espantar. El silenci complet que es respira, atípic en una tormenta, ressalta encara més la lluminositat dels llamps fent-los més respectables i alhora captivadors.

Contemplem aquestes imatges naturals i gratuïtes durant uns tres quarts d’hora. Decidim anar a dormir malgrat la tormenta continua impassible i silenciosa. L’endemà ens diuen que, de matinada, s’escoltàven les tronades i ha plogut. No hem sentit res, dormíem com soques.