diumenge, 21 de setembre de 2008

L’esbarzer 2 (Des del Montnegre 2)

Passeig pel bosc a primers de setembre. Els esbarzers prenen, durant unes setmanes, un rostre amable i ens ofereixen, generosos, les apetitoses móres. Ens adonem que els esbarzers situats al bell mig de la solana gaudeixen d'unes móres grandíssimes, quasi del tamany de les móres d’una morera. Contemplant-les, sentint-les properes, amarant-nos de reflexions, decidim que en collirem per portar-les al convent.

Al dia següent, esporgant els cirerers de davant el recinte de la parròquia, apareix un grup de matrimonis joves amb els nens petits, engrescats i riallers. Porten cistells, tisores de podar llargues, una mena de caçapapallones també allargassats... Ens ve la imatge dels set nans del conte de la Blancaneus que van i vénen del treball, contents i cantant, amb les eines a coll.

Ens expliquen que vénen d’una casa propera i demanen de collir móres dels esbarzers que hi ha darrera els cireres. Instantàniament, comprenem el sentit dels cistells, les tisores llargues i els caçapapallones..., i ens aclaparem imaginant la poderosa capacitat recol.lectora d’aquell grup especialitzat.

Intentem, subtilment, protegir els esbarzers propers i els diem que el camí que han fet era ple de móres ben grosses. “Ja les hem collit!”, diuen satisfets. Ens acomiadem mentalment, amb pesar i desencís, d’aquelles móres grandíssimes de la solana on havíem posat l’ull. Resignats, i sense saber negar-nos a la seva demanda, els diem que les cullin, però que en deixin algunes per a nosaltres.

En menys de mitja hora, enmig de cants d’esplai, de rialles i bromes, el grup marxa, xiroi i satisfet, amb els cistells plens. Nosaltres, desolats, ho vivim com si hagués passat una plaga devastadora. Inquiets d’aquella recol.lecció gairebé industrial sortim, a la mateixa tarda, a comprovar els seus efectes. Encara queden móres, evidentment, però aquelles assoleiades, magnífiques i captivadores móres, ja no hi són... El nostre primer propòsit de collir-les tranquil.lament, una per una, amb delicadesa i gratitud, es transforma en un deler. Omplim, amb fretura, les dues capsetes que portem, abans que un altre grup de les mateixes característiques faci de les seves. Tot el bucolisme per terra!