QUI ETS TU?

Detall de l'Església de San Pedro el Viejo (OSCA)

Dimecres V de Quaresma, 24 de març de 2015

Nm 21, 4-9/Sl 101/Jn 8, 21-30

En català en diem simplement, crec, Diàleg de sords... en castellà sona potser més emfàtic dir Diálogo de besugos... perquè el problema no és que hi hagi sordesa entre les parts (doncs representa que s’estan parlant), sinó que no hi hagi cap possibilitat d’entesa, que sigui el diàleg entre dues persones a dos nivells diferents, més encara: que sigui el diàleg que es dóna entre dues persones de dos móns diferents.

Doncs bé, podríem dir que un exemple de diálogo de besugos és el diàleg que trobem avui a l’Evangeli. Jesús està pronunciant els seus darrers discursos, que no són fàcils d’entendre justament perquè Jesús està obrint el seu cor i revelant qui és de veritat i què ha vingut a fer. Però els seus interlocutors estan en un altre món, justament el que diu el mateix Jesús: Vosaltres sou d’aquí baix, jo sóc d’allà dalt; vosaltres sou d’aquest món, jo no sóc d’aquest món. És per això que quan Jesús diu Jo me’n vaig... i allà on jo vaig, vosaltres no podeu venir, referint-se a la seva mort; ells entenen: Per què diu que nosaltres no podem anar on ell va? Que s’ha proposat de matar-se? Per això també, quan els parla del Pare, tampoc no entenen que Jesús s’estava referint a Ell.

Però, per sort, l’Evangeli no para de mostrar-nos, per activa i per passiva, que aquest diàleg de sords no té perquè ser etern, però que cal detectar-lo, perquè de no posar-hi remei és un diàleg que no té sortida, que ens encapsula, que ens fa pensar que tenim la raó per seguir fent el que fem o vivint com vivim; o que ja tenim totes les respostes que necessitem i per això mateix ja tenim suficient per anar tirant sense complicacions... i aleshores no entenem Jesús ni el que ens vol dir.

Qui ets tu? És la pregunta que surt espontània als fariseus que no entenen. Però és també la pregunta que la litúrgia quaresmal i l’Evangeli d’avui en concret volen fer suscitar en tots nosaltres des del fons del nostre cor: Qui ets tu? Quaresma ens demana ser valents: allunyar, ni que sigui temporalment, tot allò que normalment ens aclapara i ens distreu per posar la nostra mirada en aquest Jesús de qui ens parlen els Evangelis i la nostra oïda en les seves paraules. Només fent-ho així podrem escoltar amb nitidesa com avui: Quan haureu enlairat el Fill de l’home, coneixereu que jo sóc i que no faig res pel meu compte, sinó que dic allò que el Pare m’ha ensenyat. Necessitem fer-ho per no quedar-nos amb una figura de Jesús esquifida o llunyana, o amb un Jesús moralitzant o, com a màxim, un bon home. En les seves paraules batega aquest JO SÓC que devia fer mal a les oïdes dels més puristes del seu temps, perquè l’únic JO SÓC és aquell “JO SÓC EL QUE SÓC” tronant des de la bardissa ardent que no es consumia i que va escoltar Moisès. Necessitem fer-ho per conèixer també el Pare, donat que l’únic que l’ha vist, l’únic que el coneix, l’únic que ens el revela, perquè diu allò que el mateix Pare li ha ensenyat, és Jesús.

Ens apropem als dies més Sants de la nostra litúrgia. Preparem-nos per a veure, sentir i tastar amb profunditat aquest JO SÓC que ens revelarà Jesús, justament, quan sigui enlairat.