Divendres II de
Quaresma, 6 de març de 2015
Gn 37,
3-4.12-13a.17b-28/Sl 104/Mt 21, 33-43.45-46
Passen els segles i, a vegades, la història es repeteix: Mireu, ve el somiador. Matem-lo, tirem-lo a
qualsevol cisterna i direm que un animal ferotge l’ha devorat... són les
paraules dels germans de Josep, gelosos de l’amor que el seu pare Jacob
semblava donar-li en exclusivitat, com si fos el seu fill únic i no en tingués
cap més. I cansats també dels somnis premonitoris del jovenet. Aquest és l’hereu: matem-lo i ens quedarem
l’heretat... són les paraules dels vinyaters en veure venir l’hereu de la
vinya enviat a recollir els fruits esperats. Es repeteixen les paraules de mort, d’odi i d’enveja vers l’innocent.
Passen els segles i, a vegades, la història es repeteix: la història
de Josep i la de l’hereu de la vinya són històries quasi paral·leles en les
quals l’odi i la malfiança acaben d’una forma diferent de la planejada pels
botxins. En el cas de Josep ens ho recorda el salmista avui: Li fermaren els peus amb anelles, i passà la
vida encadenat, fins que es complí la seva predicció i l’oracle del Senyor
l’acredità. Josep fou acreditat per Déu mateix esdevenint l’agent de
salvació per al seu pare i germans quan els salvà de la mort per la fam i,
traslladats a Egipte, esdevingueren un poble nombrós. En el cas de l’hereu de
la vinya, símbol velat de Jesús, és també Déu, el Pare, qui ressuscitant-lo
l’acreditarà com el seu Fill estimat, com el Salvador del món. No sempre històries que comencen malament
acaben malament quan Déu hi és pel mig.
Passen els segles i, a vegades, la història es repeteix... però no té
perquè ser així, si es dóna oïdes al missatge que Jesús ens fa arribar. Els
grans sacerdots i els fariseus estan malalts de sordesa: Quan els grans sacerdots i els fariseus sentiren aquella paràbola,
comprengueren que Jesús es referia a ells i volien agafar-lo, però no es van
atrevir per por del poble, que el tenia per profeta. Acaben d’escoltar el
resultat de la seva acció, si decideixen portar-la a terme... i és justament el
que faran, saben que Jesús parla d’ells, han sentit la sentència: Per això us dic que el Regne de Déu us serà
pres i serà donat a un poble que el farà fructificar... Però s’han tornat sords i mataran el qui
els porta la vida.
Passen els segles i, a vegades, la història es repeteix, també avui.
Aquesta paràbola de Jesús ens arriba avui
per a nosaltres. M’ha fet recordat un professor que teníem a la Facultat de
Teologia i que sempre ens acomiadava així: Sigueu
bons, no mateu ni robeu. Només el darrer dia de classe completà la frase: Sigueu bons amb tothom, no mateu mai una
il·lusió ni robeu una idea. Perquè
hi ha moltes maneres de pensar-nos que som els amos de la vinya. O pitjor, que
sabem que no ho som, d’amos, però desitgem malaltissament de ser-ho i, per això
mateix, capaços, per enveja, per gelosia, com els germans de Josep, com el
vinyaters homicides, de carregar-nos-ho tot: persones i coses. Quaresma pot ser
el temps de mirar si sóc un lladre de les idees, dels plans, de la fama, de la bona
reputació merescuda d’altri...; si sóc un assassí de les il·lusions, dels
desitjos de vida, de progrés, de creixement d’un altre. Si sóc algú que, en
virtut de la meva fe, construeixo ponts o els dinamito, perquè no són ponts
construïts per mi, perquè no són els meus somnis, ni els meus plans.
Passen els segles i, a vegades, la història es repeteix... però Jesús
ha vingut a canviar el final de la història, a donar-li sentit, a la història de
la humanitat en general, i a la teva i a la meva en particular. La pregunta és:
ens farem els sords?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada