“Jo sóc des d’abans que nasqués Abraham”, deia Jesús
en l’evangeli de Joan. Aquesta frase reivindica quelcom que supera la vellura dels
personatges i que és la preexistència de Jesús.Els tractats més antics de la tradició jueva expliquen que abans de la creació del món Déu projectà en el seu pensament deu coses: Jerusalem, la llum dels justos, la gehenna, les aigües del diluvi, les dues taules dels manaments, el dissabte, el temple, l’arca de l’aliança, la llum del món venidor i els esperits dels patriarques (i per tant, l’esperit d’Abraham).
Manifestar que Jesús precedeix Abraham era la millor manera per expressar en un context hebreu que Jesús precedeix l’obra de la creació i fins i tot el projecte creador diví on ja apareix Abraham.
La reacció fou immediata: intentar apedregar-lo per situar-se tan amunt i tan abans. Però per la tradició cristiana Jesús no només és el Sofrent, el Crucificat i el Ressuscitat. Ell és principalment el Preexistent fill de Déu, i aquesta condició qualifica la seva humanitat, converteix la seva mort en redemptora, i solemnitza la seva resurrecció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada