Tot un panorama interior que els evangelis de Mateu, Marc i Lluc descriuen amb dramatisme al voltant del recinte anomenat Getsemaní, que vol dir “molí de l’oli”, situat al capdavall de la muntanya de les Oliveres, tocant el torrent de Cedró, davant l’entrada del temple de Jerusalem.
Els evangelis de Mateu, Marc i Lluc, malgrat els detalls propis de cadascun, coincideixen en explicar el sofriment interior de Jesús abans de la passió de forma escenogràfica: en un hort, amb tres deixebles que l’acompanyen a pregar, amb confidències i clams que ens permeten participar de l’escena amb els sofriments propis o aliens.
La segona lectura i l’evangeli d’avui també ens expliquen el mateix episodi però sense escenografia, amb la intensitat que irradia el llarg discurs de comiat que Jesús fa en l’evangeli de Joan dient: “En aquests moments em sento torbat. ¿Què he de dir? ¿Pare salveu-me d’aquesta hora? No, és per arribar en aquesta hora que jo he vingut”. Fixem-nos que aquestes frases són molt semblants al que diu Jesús a Getsemaní en els tres evangelis sinòptics: “Pare, allunyeu de mi aquest calze, però que no es faci la meva voluntat sinó la vostra”.
La Carta als Hebreus explica aquest moment cabdal de la vida de Jesús dient: “Jesús s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i llàgrimes. Déu l’escolta per la seva submissió. Així, tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir”.
Malgrat la paraula “submissió” i “obeir” molestin les nostres hipersensibles orelles modernes, el contingut d’aquesta citació de la Carta els Hebreus no permet rèplica i explica el sentit de la mort de Jesús a la creu. La fidelitat de Jesús a Déu (o diguem-li obediència a Déu, o compromís amb Déu, o reverència a Déu, o submissió a Déu, no ens barallem per la paraula), li provocà anar contracorrent (patir) fins al darrer instant de la seva vida.
Les fidelitats, a Déu i a tot, comporten sofriments, però la recompensa serà immensa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada