El
Fiat de Maria de la versió litúrgica que hem escoltat deia “Sóc l’esclava
del Senyor...”. Però en la darrera edició de la Bíblia Catalana
Interconfessional, Maria ha deixat de ser “esclava del Senyor” per
esdevenir “serventa del Senyor”.
Explicarem
la raó d’aquest canvi amb exemples. Per què el Càntic de Simeó no diu: “Ara
Senyor, deixeu que el vostre esclau
se’n vagi en pau”? o el Càntic de Zacaries: “A la casa de David el
seu esclau”? o el Càntic de Maria: “Déu ha mirat la humilitat
de la seva esclava”?
¿Per
què aquests textos diuen “servent o serventa” i el Fiat de Maria diu “esclava”
si darrere hi ha sempre la mateixa paraula grega? La raó és el doble significat
“d’esclau i servent” de la paraula grega; i segons el context, se li dóna un
sentit o altre. En el cas de Maria i els altres que hem mencionat el context és
clar: els qui són a prop de Déu no són esclaus, sinó servents.
El
Fiat de Maria no és el d’una dona, i per tant esclava i submisa, sinó el d’una
dona creient, responsable i lliure. La seva resposta és de compromís religiós,
de servei generós i incondicional a Déu. Per això mereix més apropiadament que
li diguem serventa i no esclava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada