FORMEU UN TEMPLE

Església a Etiòpia foto de Bàrbara Vigil

Dimarts, 28 d’octubre de 2014

Sant Simó i Sant Judes, apòstols

Ef 2, 19-22/Sl 18/Lc 6, 12-19

Sant Pau no deixa mai de sorprendre’m en la manera que té, algunes vegades, de definir les coses. És cert que sovint pot donar la sensació que complica les coses, però també, en d’altres, em sembla que hi nia en el seu cor una ànima de poeta. Una d’aquestes vegades és avui en la manera que té de parlar-nos de l’Església.

Comença amb una frase ben concreta: Germans, ja no sou estrangers ni forasters... dues coses que, en temps de Pau, significava trobar-se en una situació de franc desemparament: l’estranger es troba fora del seu país, sense lleis que l’avalin o el protegeixin; el foraster, a més, no té cap parent que li doni aixopluc. Estranys i de fora. Però la gràcia és que, en Crist, s’ha produït allò que ningú s’esperava: el pas de la situació d’estranyesa, de col·locat fora a la situació de familiaritat, de col·locat dintre amb la plenitud de drets: (ja no sou allò) sinó (que sou) ciutadans del poble sant i membres de la família de Déu. Ja tenim una ciutat i tenim una família. Ja tenim quelcom que ens dóna identitat i pertinença. Ja no estem isolats, sinó que som comunitat.

De sobte una imatge nova i contundent: Formeu un edifici... quelcom sòlid, estable i, encara més, quelcom habitable. Perquè Pau no parlarà d’aquest edifici com de les nostres segones residències, que es poden passar buides tot l’any, perquè sols són ocupades durant les vacances. Mirem-ne les característiques d’aquest edifici: Formeu un edifici construït sobre el fonament dels apòstols i profetes, que té el mateix Jesucrist per pedra angular. De ben antic l’església primitiva no ha oblidat els seus orígens jueus, les seves arrels. Aquells homes i dones de l’antigor que amb llurs missatge i vida anunciaven la intervenció de Déu en la història del seu poble i de la humanitat. Aquest edifici té el fonament dels profetes i és un fonament encara sòlidament refermat pel testimoni d’aquells, com sant Simó i sant Judes, que avui celebrem, que foren testimonis de les paraules, la vida, la mort i la resurrecció de Jesús.

Aquest edifici, seguim Pau, gràcies al Senyor, que és qui ens va cridant per nom a formar-ne part, es va alçant harmoniosament i es repenja sobre aquest mateix Jesucrist que ha esdevingut pedra angular, clau de volta que ho aguanta tot, donant-li la solidesa i la bellesa en la construcció. Farem bé de recordar el que suggereix Pau: l’Església només té sentit en la mesura que cada cop més reposem sòlidament sobre aquesta PEDRA ANGULAR.

Però Pau no ha acabat encara de parlar. Aquest edifici, com dèiem abans, no és una segona residència per un curt temps; no és tampoc una torreta on construeixo els meus somnis de descans i esbarjo; tampoc no és un gratacels espatarrant convertit en reclam publicitari d’alguna empresa de marca; menys encara és un centre comercial on la vida esdevé un joc per veure qui en treu més partit aprofitant-se dels altres... ÉS UN TEMPLE i un temple consagrat, dirà l’apòstol. I el temple és un lloc sagrat, no per les pedres que el formen, no per la bellesa o l’harmonia del conjunt, sinó pel qui l’habita i per la seva funció. Diu Pau encara per acabar la seva imatge: Per Jesucrist també vosaltres heu entrat a formar part de l’edifici, on Déu resideix per la presència del seu Esperit. Qui l’habita és Déu Trinitat, és Ell que fa que l’edifici sigui veritablement un temple i la funció del temple és fer possible la trobada entre el cel i la terra, entre l’humà i el diví; entre nosaltres, esdevinguts sacerdots, profetes i reis pel nostre baptisme, i la humanitat sencera que s’obre davant el nostre horitzó.

Ens tocarà, com hem escoltat que féu Jesús a l’Evangeli: baixar de la muntanya (imatge del Sinaí, lloc de la presència de Déu) i, cridats i comissionats per Ell, anar a la plana per trobar-nos amb els nostres germans i poder fer realitat el que escoltarem en el prefaci de la missa d’avui: Perquè vós heu fonamentat la vostra Església sobre els apòstols, a fi que sigui a la terra signe perenne de la vostra santedat i anunciï a tothom l’evangeli del Regne. Que la passió per la missió ens abrandi.