‘Si us plau’ i ‘gràcies’ són de les primeres
paraules que uns pares ensenyen a pronunciar als seus fills quan demanin i quan
rebin alguna cosa. En la mesura que les utilitzin i esdevinguin un hàbit, aquests
valoraran l’esforç familiar perquè no els manqui res, se sentiran subjectes
passius d’un amor incondicional i gratuït que els rodeja.
‘Si us plau’ i ‘gràcies’
també formen part de les beceroles de la fe, dels nostres diàlegs personals i
comunitaris amb Déu i Jesús. Dient a Déu ‘si us plau’ i ‘gràcies’, el
reconeixem com a pare bo, amatent i provident. Dient-li ‘si us plau’ i ‘gràcies’
expressem la nostra condició filial confiada, conscients que tot és un do seu.
Així ho expressa l’oració sobre les ofrenes que seguidament proclamarem: “Ajudeu-nos a veure que és do vostre això que hem rebut sense que ens n’hàgim fet mereixedors”. Amén!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada