La nostra vinya (Diumenge 27)

“Dedico aquest cant al meu estimat, cant de l’enamorat a la seva vinya...”. Així comença el profeta Isaïes aquesta bella al·legoria sobre una vinya, narrant els amors de Jahvè que, talment com un enamorat, prodiga vers Israel, el seu poble estimat. Es tracta d’una lamentació per un amor no correspost que demana el posicionament dels auditors: “Si us plau, habitants de Jerusalem i homes de Judà, feu de jutges entre jo i la meva vinya". El final del relat ens explica amb claredat el sentit de les al·legories: “La vinya del Senyor de l’univers és el poble d’Israel, i els homes de Judà són els ceps que ell havia preferit”. El motiu del cant adolorit és que Jahvè esperava ser correspost veient justícia i bondat, però només observa injustícia i opressió.

Jesús també utilitza la imatge de la vinya i explicant una paràbola per parlar del mateix tema, però adaptat al seu context històric. Jesús no es lamenta com fa el profeta Isaïes, sinó que acusa amb duresa els seus contemporanis: “El Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el farà fructificar”. A qui va adreçada aquesta acusació? A tots els israelites o a algun grup en particular? El fragment de l’evangeli que hem escoltat no recull el que apareix dos versets després: “En sentir les seves paràboles, els grans sacerdots i els fariseus van comprendre que es referia a ells, i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent, que el considerava un profeta”.

Escoltant aquests relats d’Isaïes i de l’evangelista Mateu, podem també fer les nostres al·legories sobre la vinya en el nostre avui. La vinya esdevé una realitat social, política, econòmica, religiosa, familiar, que els humans malmetem amb les nostres complaences, intransigències, irresponsabilitats, o abusos de poder. Seria fàcil posar exemples públics mencionant llocs on guardar les herències familiars, arxius d’internet poc decents en mans decentíssimes, l’ús personal de targes de crèdit d’entitats bancàries, el tancament en banda al clam d’un poble que reivindica les seves llibertats.

Per no caure en la dita que “Ningú no es veu el propi gep”, cal mirar també aquelles vinyes més immediates de la nostra vida familiar o conventual, laboral, de la comunitat cristiana, que mereixen ser viscudes amb responsabilitat, transparència i dignitat, sense rebaixes, sense trampes, sense dobles sentits. Com deia sant Pau en la segona lectura: “Interesseu-vos per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d’elogi... i el Déu de la pau serà amb vosaltres".