ÉS PERILLÓS CONVIDAR JESÚS

Dimarts, 14 d’octubre de 2014

Ga 5, 1-6/Sl 118/Lc 11, 37-41

És perillós convidar Jesús. Que li diguin si no a aquest bon fariseu que convida Jesús a casa seva per oferir-li un àpat. Potser ho feia amb tota la bona voluntat. Havia escoltat el Mestre en públic, potser l’havia fascinat allò que deia i va pensar que no sols es mereixia una mica de descans després del discurs, sinó que també volia tenir-lo només per a ell per poder-lo interrogar sobre alguna cosa que no entenia o no veia clara...

És perillós convidar Jesús. El fariseu s’adona massa tard. Quan ja el té dins de casa seva i observa, potser un xic escandalitzat, que el Mestre va per lliure en les normes més bàsiques del decòrum social i religiós: El fariseu s’estranyà que no s’hagués rentat abans de dinar. ¿Com era possible que, venint d’estar entre les multituds, i vés a saber qui hi havia entre les multituds que l’hagués tocat o l’hagués tan sols fregat, el Mestre no es rentava de cap a peus per purificar-se i assegurar la purificació del lloc on el convidaven?

És perillós convidar Jesús. Perquè Jesús llegeix els pensaments més profunds del fariseu amfitrió i hi veu en aquests pensaments un error que pot fer marrar tota la seva religiositat, tot allò que el mateix fariseu potser mira de practicar i de viure per servir el Senyor, que pot portar a oblidar el fonamental i el necessari perdut com està entre el detall i la superficialitat. Mira, vosaltres, els fariseus, feu la cerimònia de purificar vasos i plates, però per dintre esteu plens de rapacitat i dolenteria. Necis! ¿Hi ha algú que netegi les coses per fora sense netejar-les també per dintre?

És perillós convidar Jesús. Perquè un cop dins nostre, convidat a la nostra vida, Ell se sentirà amb plena autoritat, i la té sense cap discussió, per dir-nos el que pensa i el que vol. Per posar fil a l’agulla i esporgar allò que fa nosa, perquè ens estima i perquè sap què és el millor per nosaltres. ¿Hi ha algú que netegi les coses per fora sense netejar-les també per dintre? Sí, és clar que sí, tu i jo ho fem tantes vegades! Que Jesús ens fa també aquesta pregunta avui a nosaltres per fer-nos conscients que molt sovint el que pensem, el que diem i el que fem no concorden amb el que professem com a cristians. No és una pregunta retòrica, ni capciosa, és una pregunta vital per a nosaltres, aquesta que ens fa Jesús!

Doneu a la gent necessitada el que hi a les plates i als vasos, llavors sí que tot el que feu servir quedarà pur. Al fariseu amfitrió Jesús sembla voler recordar-li que el que fa pur allò que té, vasos i plates, és l’ús que en fa per als altres, per als més necessitats. La proposta de Jesús és la caritat, l’amor a Déu que no queda reclòs a uns quants, sinó que s’obre a tothom. Emmirallats en aquest amor potser encara ens faci por convidar Jesús i que Ell vulgui trasbalsar les nostres minses vides, però potser descobrirem que és justament això el que farà que les nostres vides valguin la pena de ser viscudes. Com afirmava Pau a la primera lectura: En Jesucrist no compta per a res ser circumcidat o no ser-ho. El que compta és la fe, que ens fa obrar per amor.