LA PART OCULTA O LA PART FOSCA?

La lluna, la veiem variar en les seves fases. Tanmateix, malgrat que la vegem variar, la lluna té una part oculta que mai no veiem. Roda a l’entorn de la terra, però sempre mostra la mateixa cara. Hi ha una part oculta que no veiem.

Semblantment, tota la realitat té una part oculta a què no tenim accés. Una part oculta no necessàriament fosca. I no es tracta simplement d’una part, sinó que allò que ens és inassequible és el seu nucli, el centre. Tot està submergit en el no-coneixement. Això no vol dir només que la part oculta sigui tot un conjunt de problemes que poc a poc la ciència va revelant, sinó que tota la realitat està submergida en el misteri. No és fàcil trobar qui ho visqui així. Més aviat veiem la realitat d’una manera lineal. Molt pragmàtica. Banal. Desencantada. És vista d’una manera intranscendent: com un problema a resoldre, a manipular; no com un misteri a admirar. Costa trobar capacitat d’admiració pel tot. Costa que es vegi el tot com un profund misteri en què estem immergits. No es tracta simplement d’una admiració més o menys estètica, sinó de quedar ferit pel que és, pel fet de ser. Podem anar comprenent-ne parts, però el fet de ser ens incumbeix tant, que no podem prendre distància per analitzar-lo.

I això passa especialment amb les persones i, malgrat tot, amb quina facilitat pontifiquem sobre el que l’altre pensa, fa o diu. Amb quina facilitat em redueixo a mi mateix a quatre necessitats. Ni a mi mateix m’escolto i, així, continuo sent un desconegut per a mi mateix. La part oculta de la realitat de l’altre, de mi, no és percebuda. O, si és percebuda la part oculta de l’home, l’etiquetem com a part fosca. De fet, quan parlem de la part oculta de les persones, en parlem com la “part fosca”, tenebrosa. La relacionem amb la maldat, no pas amb la bondat.

Aquesta actitud és la que queda dibuixada en el diàleg entre Pilat i Jesús. Davant seu, Pilat no veu Jesús, no vol veure “algú”, sinó que té un “problema”. Quan Pilat vol saber qui té al davant, pregunta “quin mal ha fet?”, per així poder treure’s del davant la persona i concentrar-se amb el problema. Pilat volia accedir a la part oculta de Jesús, que per a ell és la part fosca: “Què has fet de mal?”, “per que t’han portat aquí?”

A l’Evangeli de Joan hi ha dues preguntes de Pilat que no surten al text d’avui. En una, Pilat no espera resposta; a l’altra, Jesús no respondrà. La primera pregunta que fa Pilat és al final del diàleg d’avui. Jesús diu: “Jo sóc rei. La meva missió és ser testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu” i Pilat va respondre amb una pregunta de la qual no vol resposta: “I què és la veritat?” i marxà. La segona pregunta de Pilat a Jesús és: “d’ on vens?”. “Què és la veritat?” “D’on vens?” Pilat, amb aquestes dues preguntes, està assenyalant la part oculta de Jesús que s’irradia com un misteriós interrogant que envolta tota la seva persona. La part oculta de Jesús no és la part fosca sinó un raig de llum que ens il·lumina amb un silenci pregon que ens introdueix en la veritat.

La nostra part oculta, certament, és ambivalent i moltes vegades fosca. Però és un lloc on hi pot habitar el Rei de la Glòria. La nostra part oculta és misteriosa, capaç d’acollir la llum perquè és capaç de l’infinit. És capaç d’acollir en si l’Etern. I és a través de l’acollida que la seva part fosca resplendeix de llum, que no sols l’il·lumina a ell sinó que esvaeix les tenebres de l’entorn. La nostra part oculta és fosca quan no deixem que sigui la seu del Rei ressuscitat. La part oculta de la realitat, la dels altres, la meva, és fosca quan no és il·luminada pel foc de la presència de Déu.