“No deixem de
contemplar l’Infant”. Aquest és el títol de la nadala digital que hem elaborat enguany
i que hem enviat per correu electrònic. L’enunciat s’inspira en la fotografia que
adjuntem en el muntatge: una figura de pessebre, concretament de sant Josep.
L’espòs de Maria
està dret, calçat amb sandàlies, un turbant al cap, les mànegues de la gel·laba
remangades, i un llargíssim davantal que li cobreix tot el cos. La mà dreta
agafa una serra de fuster tradicional, d’aquelles rectangulars, que s’arrepenja
inactiva a terra per un dels seus angles. El puny de la mà esquerra es repenja també
inactiu a la cintura. El posat de sant Josep insinua que treballava i ha deixat
de fer-ho per contemplar l’Infant. La mirada de sant Josep és pura
contemplació: admirada, astorada, interrogativa.
Gaudint d’aquest
posat de sant Josep se’ns acut que és la millor actitud per assaborir el
misteri de Nadal. Per això convidem a fer com ell, a contemplar l’Infant, a
deixar la feina, la quotidianitat, els maldecaps, les obligacions, els
compromisos ineludibles, i contemplar badocament, en silenci, l’Infant, el
misteri dels misteris: Déu fet home en una senzilla menjadora, el lloc on
sojornen els animals.
I com és
habitual en aquestes dates, de nou llegirem articles dels diaris o veurem reportatges
que presumeixen d’erudició dient-nos que el Nadal és una còpia de les Saturnals
romanes, que les figures del pessebre són una còpia de divinitats familiars
romanes, que Jesús “probablement” existí i “probablement” nasqué a Betlem, que
la data no va ser un 25 de desembre, i fou pocs anys abans del que nosaltres celebrem.
Aleshores nosaltres callarem, i farem com sant Josep: repenjarem la serra a terra, posarem
el puny en la nostra cintura i contemplarem l’Infant de forma admirada,
astorada, interrogativa, demanant-li respostes.
La primera
resposta serà el gest d'esguardar-lo a ell, no deixant-nos despistar per erudicions banals. La segona resposta vindrà directament de l’Infant, perquè
la seva presència irradia llum divinal, que no parla però convenç, que no és
erudita però proveeix de certeses de fe; que no són demostrables, que no són
empíriques, però que ens omplen de sentit, d’esperança, de bonhomia, de
misericòrdia, de serenor. Aquestes són les respostes que sant Josep rebria quan
esguardaria l’Infant, les mateixes que nosaltres obtindrem si no deixem de
contemplar l’Infant, avui tot just nat, i després quan vagi creixent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada