CONTRASTS

Dimecres, 30 de desembre de 2015

1 Jn 2, 13-17/Sl 95/Lc 2, 36-40

Avui, a tots els qui a casa hem llegit “La Contra” de La Vanguardia, ens ha sorprès l’entrevista que li han fet a Josep Maria Mainat, antic component del grup La Trinca, molt conegut a casa nostra, a més veí de Canet. Ens ha sorprès potser no tant per les coses que diu, perquè segur que no és l’únic que les pensa, sinó per la manera convençuda, hom diria fins i tot “militant”, de com les diu. A mi m’ha fet pensar, fins i tot, si les seves afirmacions seguien essent fruit del bon comediant que havia estat.

Ras i curt. Un parell dels seus convenciments són, per una banda, una fe extraordinària en la ciència, esperant que aquesta ho arreglarà tot i que, fins i tot, cosa que sembla esperar amb deler, farà possible que arribem a viure 120 anys. Molt bona per cert la pregunta de l’entrevistador: viure 120 anys, per a què? I, per l’altra, allò que per a ell defineix el que és la felicitat: salut, sexe i relacions interpersonals. Tot i que ell als 120 anys sembla conformar-se amb una vida virtual on no sembla que hi hagi massa relacions interpersonals.

Com sigui, aquesta actitud, que molts veuran com a vitalista, m’ha recordat la primera lectura d’avui on Joan vol posar en guàrdia els seus germans de comunitat: No estimeu el món ni res del que és mundà... (món en el sentit d’aquelles coses que representen clarament allò contrari a Déu i als valors del Regne) i per si no ho entenen encara els diu: Què és el que compta en el món? Allò que satisfà els desigs dels homes, allò que sedueix els seus ulls i l’ostentació de la riquesa. No hem canviat massa en 2015 anys. Què és el que compta en el nostre món? Per alguns, ja ho hem vist, salut, sexe i relacions interpersonals. Per altres serà donar llibertat als meus sentiments que, malauradament, no són mai els més nobles; acaparar tot allò que caigui en el meu punt de mira, des de coses a persones; no deixar de demostrar que en tot sóc el millor, que és imprescindible comptar amb mi, que puc comprar-ho tot i banalitzar-ho tot: l’amistat, l’amor, l’honradesa, la fidelitat... perquè tot té un preu. Per a Joan, ja ho hem escotat, tot això és palla: El món passa, amb tots els seus desigs... ni que arribem als 120 anys; però qui compleix la voluntat de Déu dura per sempre. Perquè hi ha una diferència molt gran entre dipositar la confiança en les coses que caduquen o posar-la en les coses que no tenen fi, posar la confiança en els ídols morts o posar la confiança en el Déu que viu.

Quin contrast la vida d’una anciana profetessa de fa 2000 anys, Anna, vídua amb 84 anys (molt més gran que el nostre entrevistat que en té 69) que ens relata l’Evangeli. Només va poder fruir de la companyia del seu espòs 7 anys, ens diu l’Escriptura, i la resta de la seva vida mai no es movia del Temple, dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i oracions. A primera vista no sembla una vida atractiva, no sembla una vida d’aventura, però era una vida d’entrega generosa en la seva humilitat i senzillesa. Gràcies a Déu no hi havia uns mitjans de comunicació que fessin córrer la idea, com avui, que els ancians no són productius, per això Anna no va parar de pregar i dejunar per ella i pels altres. Per la seva fidelitat es va “guanyar” la recompensa de poder veure amb els propis ulls Aquell que ja hi habitava des de feia anys en el fons del seu cor i la movia a cercar més i més la seva presència allà, en el Temple, prop de l’arca de l’Aliança. I la recompensa arribà de la forma més inesperada, en la humil forma d’un Nen.

Aquests dies la litúrgia ens ajuda a posar els nostres ulls en Aquest Nen en tot semblant a nosaltres, llevat del pecat, Aquest que avui veiem que creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor. Som uns privilegiats doncs no hem hagut d’arribar als 84 anys per conèixer-lo, però ens demana avui a tu i a mi a sortir de nosaltres mateixos i, si de veritat Ell significa alguna cosa per a nosaltres, donar-lo a conèixer, i no deixar de posar la nostra confiança en Ell que viu i regna pels segles dels segles.