Diumenge IV d’Advent,
20 de
desembre de 2015
Mi 5, 1-4a/Sl 79/He 10, 5-10/Lc
1, 39-45
El passat
dia 8 de desembre, dia de la Immaculada Concepció, el Papa Francesc va obrir
solemnement la Porta Santa per donar un signe visible a l’església de l’inici d’aquest
jubileu especial que s’ha acabat nomenant Any de la Misericòrdia.
Això, que va
sortir als mitjans de comunicació, ja és un fet concret, però no sé si és tan
conegut o si tothom ha vist el logo que el jesuïta Marko Rupnik ha dissenyat
per a l’ocasió. El logo té com a inspiració el passatge de l’evangeli de Joan
que parla del Bon Pastor. I representa Jesús carregant un home damunt les seves
espatlles que és una bonica imatge de la misericòrdia de Déu, aquest Déu que no
fa distinció de persones i que sovint posava per model aquelles persones que no
eren ben vistes per la societat del moment: el samarità (que és l’estranger, el
pagà), el publicà (que és el col·laborador amb el règim totalitari de Roma
extorsionant l’altre), la prostituta (que és la dona objecte de qui tothom se
serveix). Ens cal aprofundir en aquests personatges que algun cop Jesús posa
com a models de la fe per no caure en allò fàcil que és posar etiquetes
genèriques a la gent.
Avui, però,
crec que també tenim un altre “logo” que l’Evangelista ens proposa per aquest
inici de l’Any de la Misericòrdia. I és el logo de la Visitació. I les lectures
d’avui ens ajuden a poder-hi entrar en aquesta bonica imatge que trobem a les
portes del Nadal: la imatge d’un Déu que es mostra amagant-se (que és humil,
que no cerca la foto de portada dels mitjans de comunicació); la imatge d’un
Déu que, com Maria, surt decididament d’Ell mateix per trobar-se amb l’home i
la dona no només del segle I, sinó també amb l’home i la dona del segle XXI:
amb tu i amb mi. Aquest és el nostre Déu, el Déu del Nadal.
Ja ho
intuïen els profetes com Miquees, ho hem escoltat a la primera lectura: Es presentarà a fer de pastor... és a
dir, serà algú que cerca el bé dels seus, i no només el bé, sinó el millor, per
als seus. Ho interpreta l’escriptor de la carta als Hebreus: Vinc a fer la vostra voluntat... és a
dir, és aquell que entra en la nostra història obeint i, per tant, no fent allò
que Ell voldria, sinó sotmetent-se a la voluntat del Pare també per al nostre
bé. Com també hem sentit: A nosaltres ens
ha santificat l’ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre per
complir aquesta “voluntat” de Déu.
Mirem doncs
aquest logo, aquesta icona de la visitació i veurem que aquell que està ple de
Déu, que el té en el seu sí, com Maria, no pot fer altra cosa que SORTIR de si
mateix, de les seves cabòries, de les seves mesquineses, i anar a l’encontre de
l’altre, sigui aquest com sigui, cregui aquest el que cregui, pensi aquest el
que pensi. Potser en aquesta trobada amb l’altre diferent de nosaltres ens
trobarem amb la sorpresa que hi ha el Crist amagat com hi era en el ventre de
Maria. Deixem-nos sorprendre aquest Nadal novament per Déu, cerquem-lo en les
coses petites, en els gestos quotidians, en la mirada de l’altre, oferim-li,
però, un cor decidit a canviar la nostra manera de veure les coses, fins i tot
la nostra manera de viure només pensant en nosaltres, perquè només si ens fem
petits, estarem a l’alçada d’aquest Nen que ens ve a trobar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada