UNA NIT IL·LUMINADA DE L'INTERIOR

Dijous, 24 de desembre de 2015

Missa del Gall

Is 9, 1-3.5-6/Sl 95/Tt 2, 11-14/Lc 2, 1-14

No sé si tots coneixeu fra Roger de Taizé. Fra Roger fou un creient de l’Església Reformada a Suïssa qui esmerçà tota la seva vida, després d’aquells dies tan foscos de la II Guerra Mundial, a fundar i organitzar una comunitat ecumènica que fos, a ulls de tothom, una primavera de la fe on cristians de diverses denominacions fessin l’esforç de trobar-se, de conèixer-se, de dialogar, de conviure-hi i de pregar junts. Ell té un llibre recull de breus pensaments i pregàries que es diu En tot la pau del cor on, per al dia d’avui, té aquest pensament que és quasi manifestació viva d’un desig que a ell, a fra Roger, ben segur l’omplia fins el dia en què fou assassinat per una noia amb clars trastorns mentals ara fa ja deu anys. El pensament per avui diu així: Si, en les nostres vides, cada nit pogués ser com una nit de Nadal, una nit il·luminada de l’interior...

Cada nit... una nit il·luminada de l’interior... Mireu que és fàcil en un dia com avui, tant especial, tan sagrat, de deixar-nos encara enlluernar per uns llums que només donen el que dóna l’escalf d’una petita bombeta de les que posem en els nostres Pessebres (si és que encara no hem perdut la tradició de posar-los a casa nostra!). Un mes abans del Nadal els nostres carrers i botigues il·luminen les fosques nits de tardor i hivern per reclamar la nostra atenció. Les nostres televisions, quan no ens han afartat de missatges polítics de tot color, ens han convidat a celebrar el Nadal gastant a tort i a dret com si la pau d’una llar on tothom s’estima es pogués comprar amb regals... com si tenir, acaparar i posseir per aquells que encara poden (perquè n’hi ha molts que no poden) fos la finalitat de la nostra vida, l’assegurança de la felicitat. N’hi ha prou, però, amb una sola nit fosca, de tristesa, de dolor... perquè experimentem que cap d’aquestes llampants llums de neó ens il·lumina com necessitem. Però ens segueix seduint la llum... perquè en el nostre cor hi ha l’esperança de qui hi és i que la podem trobar: no una llum qualsevol, sinó LA LLUM, que tot i envoltats de tenebres ens il·lumini, ens pacifiqui, ens assereni, no una nit... sinó cada nit de les nostre vides.

Fra Roger i les lectures d’avui ens reclamen demanar-nos el perquè d’aquest desig tant arrelat dins nostre que cerca aquesta llum amb la mateixa avidesa que una papallona nocturna cerca l’escalf i la lluïssor d’una bombeta. Demanar-nos el perquè... i fixar-nos que aquest desig hi és perquè Algú l’ha posat dins nostre i la Bona Notícia, l’Evangeli, és que efectivament hi ha una Llum i hi ha Algú capaç d’il·luminar les nostres foscors, Algú capaç d’assaciar plenament aquest desig que res ni ningú no pot assaciar. Que aquesta Llum hi és i ens ve a trobar avui en Jesús de Natzaret.

Mireu què hem demanat aquesta Santa Nit en la nostra pregària a l’inici de l’Eucaristia: Feu que, els qui a la terra coneixem el misteri d’aquesta llum, puguem també fruir al cel del goig que ells ens porta. ¿Coneixem de veritat, és a dir, coneixem per experiència, no perquè algú ens ho hagi dit, o ens ho hagi ensenyat de petits, sinó perquè li hem dit del fons del nostre cor: VENIU, SENYOR, I IL·LUMINEU LES MEVES TENEBRES, el misteri d’aquesta llum?

Estimats: deixem-nos sorprendre aquesta Nit per aquest Nen que ens ve a trobar, deixem-nos sorprendre per aquest Nen les senyes del qual no són el poder, la tirania, la violència o el domini... sinó un nen en bolquers, posat en una menjadora... Déu mateix que ens ve a trobar amb la simpatia d’un nen, desarmat, accessible i tendre... que ens convida avui a apropar-nos a la seva menjadora i a demanar-li que il·lumini amb la seva Llum el nostre interior i pugui fer del nostre cor el seu Pessebre per sempre. ESTIMATS, MOLT BON NADAL!