“És
un estat de perfecció”. Així de contundent una dona jove ens resumia −fa pocs
dies− el seu embaràs de 8 mesos. Mai no havíem escoltat una expressió així. És habitual
sentir que els mesos d’embaràs són radiants, feliços, emocionants, però dir que es
tracta d’un estat de perfecció és magnífic, i a més corroborat per un rostre
que irradiava una enorme serenitat.
Aquesta
confessió femenina ens suscita una pregunta admirada: si un embaràs normal és
qualificat “d’estat de perfecció”, com anomenarem un embaràs com el d’Elisabet
i Maria, amarat d’una presència especial de Déu? És suficient dir que va ser un
embaràs prodigiós, o miraculós, o meravellós?
Elisabet i Maria, una ja entrada en anys i l’altra verge −segons indiquen els evangelis−, resten embarassades por obra divina i amb un anunci angelical que ho corrobora. Els relats de l’Antic Testament prou expressen que Déu és qui concedeix fecunditat a les entranyes femenines, però també apareixen embarassos excepcionals que engendren personatges marcats per la mà divina: Sara amb Isaac, la mare de Sampsó (que no apareix el seu nom) i Sampsó, Anna amb Samuel, i en el Nou Testament Elisabet amb Joan Baptista i Maria amb Jesús.
Tots aquests relats tenen en comú l’aparició d’un àngel anunciant l’esdeveniment, però l’escena de l’evangeli que hem proclamat ens narrava un episodi únic: el trobament de dues d’aquestes dones que comparteixen no només un “estat de perfecció”, com ens diria la dona embarassada de 8 mesos, sinó un “estat de benaurança”, on les exultances d’Elisabet i del noi que porta en les entranyes contrasten amb el silenci empàtic i admirat de Maria que comença a afaiçonar el cos de Jesús en el seu sí.
Elisabet, reconeixent l'estat de benaurança de Maria, exclama pietosament: “Beneïda sou vós entre les dones i beneït és el fruit del vostre ventre”. És cert que qualsevol embaràs i infantament és una benedicció de Déu pels pares i la família, àdhuc per la societat si l’infant serà algú destacat, però l’embaràs de Maria i l’infantament de Jesús és una benedicció per a tots els humans. L'embaràs esdevé alhora un “estat de perfecció” i un “estat de benaurança”, per a ella i per a tots nosaltres.
Elisabet i Maria, una ja entrada en anys i l’altra verge −segons indiquen els evangelis−, resten embarassades por obra divina i amb un anunci angelical que ho corrobora. Els relats de l’Antic Testament prou expressen que Déu és qui concedeix fecunditat a les entranyes femenines, però també apareixen embarassos excepcionals que engendren personatges marcats per la mà divina: Sara amb Isaac, la mare de Sampsó (que no apareix el seu nom) i Sampsó, Anna amb Samuel, i en el Nou Testament Elisabet amb Joan Baptista i Maria amb Jesús.
Tots aquests relats tenen en comú l’aparició d’un àngel anunciant l’esdeveniment, però l’escena de l’evangeli que hem proclamat ens narrava un episodi únic: el trobament de dues d’aquestes dones que comparteixen no només un “estat de perfecció”, com ens diria la dona embarassada de 8 mesos, sinó un “estat de benaurança”, on les exultances d’Elisabet i del noi que porta en les entranyes contrasten amb el silenci empàtic i admirat de Maria que comença a afaiçonar el cos de Jesús en el seu sí.
Elisabet, reconeixent l'estat de benaurança de Maria, exclama pietosament: “Beneïda sou vós entre les dones i beneït és el fruit del vostre ventre”. És cert que qualsevol embaràs i infantament és una benedicció de Déu pels pares i la família, àdhuc per la societat si l’infant serà algú destacat, però l’embaràs de Maria i l’infantament de Jesús és una benedicció per a tots els humans. L'embaràs esdevé alhora un “estat de perfecció” i un “estat de benaurança”, per a ella i per a tots nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada