Santa Anna és la titular que presideix la nostra església.
La contemplem esguardant maternalment la seva filla, Maria, de qui avui celebrem
que fou concebuda sense pecat.
La festa de la Immaculada concepció de Maria no és celebrar
els fabulosos resultats d’un examen genètic que constata la perfecció de la doble
cadena del seu ADN. Que Maria fou concebuda sense pecat és quelcom que la
ciència no pot ni comprovar ni demostrar. Això només és creïble si ens endinsem
en la dimensió de fe, i si preservem una tradició cristiana que remunta als
seus bells orígens.
Per això retornem a santa Anna, i afegim a sant Joaquim, el
pare de Maria. El Nou Testament no ens menciona els seus noms en cap lloc, però
els coneixem gràcies als escrits apòcrifs, relats populars i devots que també
deixen la seva petjada en la tradició cristiana. D’on prové la tradició del bou i
la mula al pessebre, els noms dels tres reis, l’assumpció de Maria al cel sinó
d’aquests escrits apòcrifs?
El protoevangeli de sant Jaume és un d’aquests escrits,
datat a mitjans del segle II, que narra la concepció de Maria, extraordinària
com ho serà posteriorment la de Jesús. Joaquim, frustrat de no tenir fills, es
retira 40 dies al desert decidit a no menjar ni beure fins que Déu el visiti.
Ana resta sola, plorant la seva esterilitat i l’absència del marit fins que un
àngel la visita anunciant-li la futura concepció de Maria, avisant-la que a
Joaquim també se li ha aparegut un àngel anunciant-li el mateix.
Amb aquests anuncis angelicals a Joaquim i Anna, la
primitiva tradició cristiana atorga la mateixa qualitat divina al continent que
al contingut, a Maria com a Jesús. Si Jesús esdevé igual en tot als humans però
sense pecat, Maria també des del moment de la seva extraordinària concepció.
Coincidint amb la celebració de Immaculada concepció de
Maria, l’Església catòlica inaugura avui un any extraordinari dedicat a
aprofundir la misericòrdia. En primer lloc la misericòrdia divina, acostant-nos
sense temor a Déu, decidits a tranquil·litzar la nostra consciència de culpes
passades. En segon lloc intensificant la misericòrdia humana, primer amb els
que tenim més a prop i més la mereixen, com nosaltres mereixem la seva; i
després exercint-la amb els més necessitats de misericòrdia, que en definitiva
ho som tots, però hi ha qui la necessita amb més urgència.
Encomanem aquest any jubilar a Maria, primer concebuda sense
pecat i després esdevinguda al cel Mare de Misericòrdia, com li cantem en la
Salve Regina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada