Avui divendres també participarem
d’algun acte del Divendres Sant segons el calendari de les esglésies orientals.
Els actes que tenim ressenyats seran al capvespre i aprofitarem la primera hora
del matí per seguir la tradició dels divendres: anirem al mercat hebreu de
Mahané Yehuda a comprar la Khalah, el pa que es beneeix el divendres a
la nit per celebrar el sopar del Sàbat. En el forn on anem el fan boníssim per
dins i molt vistós per fora. A més, la coincidència de calendaris fa que avui
sigui el darrer dia de Pèsah, la pasqua jueva, motivant encara més el
llarg camí que hem de fer a peu.
És el primer dia que
travessem la zona hebrea no turística de la ciutat i ens sorprèn la poca gent
que veiem pel carrer i els escassos cotxes que circulen. Encara som en plena
festivitat i pensem en el nostre avió a Tel-Aviv ple de turistes israelians tornant
de vacances. Que totes les botigues estiguin tancades no ens estranya perquè
encara és aviat.
No se’ns acut pensar que el
mercat estarà tancat, però ho intuïm a mesura que ens hi acostem. Així és, tot
tancat i barrat, i no només perquè és festa civil, sinó sobretot perquè Mahané
Yehuda és un mercat religiós. Resignats per la pífia seguim el camí cap on estudiem
cada dia. De fet, no és el primer cop que ens succeeixen aquestes badades que
confirmen la dita “Qui molt abraça poc estreny”. Estar atent a tantes
tradicions alhora té aquests inconvenients.
Arrodonim l’espifiada quan també
recordem que avui no és menja el pa del Sàbat perquè porta llevat. Des de la
vigília de Pèsah es menja Matzà,
el pa àzim, complint la prescripció del llibre de l’Èxode.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada