Dijous Sant ortodox (Cròniques jerosolimitanes 3/2015)

Avui arribem al Sant Sepulcre cap a 2/4 de 9 del matí i ja hi ha muntat l’entarimat enmig de la plaça. Allí es farà el rentament de peus. Hi ha dues fileres de seients pels dotze preveres que participaran del lavatori i enmig destaca un tron pel patriarca greco-ortodox que el presidirà. Una bacina i una elegant gerra platejada expressen silenciosament el que se celebrarà dintre d’unes hores. Unes llargues fileres de tanques metàl·liques i força policia ordenen l’entrada i sortida del Sant Sepulcre i delimiten el lloc on ja comencen a situar-se els assistents a la cerimònia.

Pugem lentament i amb respecte rere una monja anciana els costeruts esglaons del Calvari, admirant el seu coratge amarat de devoció. Ens submergim un moment en l’entorn avui més enfosquit del lloc de la crucifixió. Hi ha moviment de gent però es respira silenci i recolliment.

Baixant del Calvari i passant pel costat de la llosa de la Unció percebem la flaire de l’oli de les llànties que avui han posat més perfumat de l’habitual. Aspirem amb gust perquè Terra Santa ens han ensenyat que la religiositat també entra per l’olfacte. Avui aconseguim trobar un forat i venerar la llosa entre els pelegrins ortodoxos que li tenen molta devoció i agenollats al seu voltant passen objectes religiosos pel sobre la pedra banyada d’oli flairós.

Ens acostem al sepulcre, cobert per la gran cúpula de l’Anàstasi. Avui també hi ha una bona filera per entrar-hi. Fem una breu pregària al costat de la capella posterior cuidada pels coptes.

Sortits de l’edifici del Sant Sepulcre i de nou enmig del moviment de gent de la plaça se’ns acut entrar a la capella lateral on resen els etiòpics. Quin contrast! Expressant el seu tarannà discret i bonhomiós, homes i dones romanen callats, arraulits, tapats amb dignes i senzills mocadors blancs, escoltant algú que des de l’ambó llegeix en veu baixa suposem que l’evangeli del dia.

Ambientats en la diada del Dijous Sant, anem a treballar fins a les dues, que participarem del lavatori de peus que celebraran els armenis en la catedral de Sant Jaume. Travessada la Porta de Damsc i pujant pel carrer Profetes ens creuem amb la prevere amb qui compartiem ahir el mateix camí al Sant Sepulcre. Ens mira i ens somriu com volent dir: "Jo també et reconec".