Són quasi les nou del matí
quan entrem dins la ciutat vella per la Porta Nova, la més propera
al Sant Sepulcre. En el pòrtic encara llueix un gran mural que escenifica
l’entrada solemne de Jesús a Jerusalem. La raó és que enguany el Diumenge de
Pasqua dels llatins coincideix amb el Diumenge de Rams de l’església ortodoxa i
les esglésies orientals. Per tant, avui és Dimecres de Pasqua pel món catòlic i
també Dimecres Sant per les esglésies orientals.
Comencem a assaborir la
diversitat ecumènica coincidint amb una dona més aviat jove, amb cabell curt,
vestida polidament de negre i amb clergyman. Deu ser una prevere anglicana o
una pastora protestant. Ens precedeix travessant la Porta Nova, i un rere l’altre
caminem en silenci acompanyats de música religiosa que surt d’alguns altaveus col·locats
expressament amb algunes banderoles per ambientar el trajecte al Sant Sepulcre
aquests dies de Setmana Santa segons el calendari ortodox.
Abans de travessar un carrer
molt estret escoltem picar a terra els ceptres dels kawass, la tradicional
escorta religiosa dels patriarques de Jerusalem que obre camí pels carrers
estrets i sempre transitats de la ciutat vella. La prevere i un servidor ens
aturem per deixar passar la comitiva del patriarca greco-ortodox acompanyat
d’un bon grup de sacerdots que deuen dirigir-se a algun lloc.
Arribats al Sant Sepulcre,
apareix més actiu de l’habitual en aquestes hores: està sortint un nombrós grup
de pelegrins coptes provinents d'Egipte, un altre nombrós grup de russos
celebra devotament la divina litúrgia en l’altar del Gòlgota, altres
pelegrins russos i grecs rodegen completament la llosa de la unció, i força
gent ja fa cua per entrar a venerar la tomba de Jesús.
Sortim del Sant Sepulcre vers
la Porta de Damasc i aprofitem la coincidència del camí per saludar uns coptes.
Un cop presentats encetem una conversa breu i intensa: ¾ He llegit en un diari egipci que més d’un miler de
coptes han vingut a Jerusalem¾ li diem. ¾Un miler? Hem vingut uns deu mil! ¾ens respon efusivament. ¾Per a mi és una benedicció veure tants coptes a Jerusalem¾ li confessem. ¾ Mira, els cristians hauríem de ser una sola família, però
els qui manen no volen deixar la cadira¾ sentencia el copte que havia estudiat amb els
franciscans del Caire.
Passem per la setena estació
de la Via Dolorosa on hi ha la capella que evoca la segona caiguda de Jesús. L’home
que la custodia ens saluda cordialment. Més
enllà ens creuem amb un altre grup de pelegrins d’etíops abillats amb mantells blancs
dirigint-se al Sant Sepulcre.
Travessem la Porta de Damasc
i enfilem el carrer Profetes fins on acostumem a prendre un cafè àrab i una pasta
industrial a un preu molt mòdic. No hi ha els qui coneixem i ens volen cobrar
el preu de turista. Com a bon català sabem els números en àrab i li indiquem el
preu habitual de cada cosa. Amb veu desmenjada, com si ens fes un tracte de
favor ens diu: ¾ It’s okey!
Assaborim amb lentitud el
cafè bullent i mengem la pasta asseguts en una cadira a l’aire lliure, sota uns
para-sols, mirant vers la Porta de Damasc. Hem complert el ritual del primer
matí d’estada a Jerusalem amb el complement especial de recomençar la Setmana
Santa, ara com si fóssim un cristià oriental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada