Sèneca va néixer a
Còrdova 4 anys abans de Crist. Va ser un savi profundament humà que va tractar
de molts i variats temes. I amb els seus escrits, a través dels segles, va
ajudar també a molts cristians en el camí de la virtut. En una carta que va
dirigir a un seu deixeble, Lucili, a qui vol introduir en la filosofia, a la
saviesa, diu: “Ja sé el que inspira els teus escrits; no són paraules fingides
ni envernissades”, però malgrat això li continua dient: “M’inspires esperança,
però no encara confiança”. Sèneca sap que, malgrat que Lucili sap raonar i
argumentar molt bé, li diu que la saviesa no és sols saber, assenyala: “No
consisteix en paraules, sinó en obres”. I l’exhorta: “Examina’t tu mateix,
estudia’t i observa’t... i, primer que res, mira si és en el coneixement, on
has progressat, o en la pràctica de la vida”,
“ans ella (la filosofia) forma i afaiçona l’ànima, ordena la vida,
governa les accions”.
Aquesta és una de
les grans preguntes: avancem en coneixement i en ciència, però l’home avança
també en una vida més recta, més humana? I no sols l’home, en general, sinó com
ens exhorta Sèneca cal preguntar-m’ho a mi mateix: On progresses, en el
coneixement o en la vida? No coneix més aquell que acumula dades, sinó que coneix
més aquell que més viu. No aquell que transforma les seves dades, sinó aquell qui
transforma la seva vida. Aquesta és la diferència entre ciència i saviesa.
Ara bé, en el
coneixement cristià ens pot passar el mateix. A vegades ens pensem que hem
d’acumular raonaments o saber tal o tal altra cosa. I certament que aprendre és
necessari però, com diu Sèneca, només sabrem que ho hem entès si preguntem a la
vida i no a la ciència, si la vida es transforma vol dir que ho he entès.
Però hi ha una
diferència essencial amb el que ens diu Sèneca. En la fe cristiana es tracta
sobretot no de dades i pensaments que cal interioritzar i passar-los a la
pràctica, sinó d’obrir-se a una relació. La fe cristiana no és un saber que cal
aprendre bàsicament, sinó un persona que cal acceptar, és una relació. Obrir-se
a Crist. Com els deixebles tancats al cenacle són visitats, o com els d’Emmaús
el reconeixen quan parteix el pa. La fe és una relació de confiança amb Crist. La fe no és simplement una
acumulació de dates i dades en relació a
Crist. La saviesa cristiana neix del meu parlar amb Crist , del meu comptar
amb Ell , d’escoltar-lo, de viure sota la seva mirada.
Amb tot, la primera
carta de sant Joan estarà d’acord amb Sèneca: “Per saber si coneixem Jesucrist,
mirem si complim els seus manaments”. És ben clar. El coneixement real no és
mai teòric. El coneixement és fruit de la vida o ens porta a la mort. És el que
ens diu la primera carta de sant Joan una mica més abans: “Els qui diuen que
coneixen Crist, però de fet no compleixen els seus manaments, són uns mentiders,
no diuen pas la veritat”.
“Crist és qui ens
obre el camí de la vida”, seguint-lo és com hi arribem. Ell ens omple d’alegria
i de pau, Ell és la nostra força.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada