A punt d’entrar als accessos de “Sortides” de l’aeroport del
Prat veiem un grup d’israelians baixant d’un autocar. Ens apressem per arribar
primers als mostradors de la companyia El-Al on hi ha l’equip de seguretat fent els controls
habituals. Ja hi ha força gent i ara entenem perquè volarem en un avió dels
grans: som en plena vuitada de Pesah, la Pasqua jueva, i molts israelians
aprofiten la festa religiosa, com nosaltres fem per Setmana Santa, per viatjar.
Per la manera que vesteixen es veu que no són religiosos observants.
No sabem si devem ser l’únic català de l’avió, però gairebé. Tots els anuncis de megafonia són en hebreu i en anglès. Arribat el moment de dinar ens serveixen la safata on llueix un paper que certifica que tot compleix estrictament les regles alimentàries de Pasqua i que desitja una bona festa: Hag Sameah. A més, cadascun dels envasos precintats acredita la inspecció rabínica. El detall final és que hi ha dues petites porcions de Matzà, el pa sense llevat tradicional d’aquesta festa.
¾“Que em pot donar una mica de llet?”¾ pregunta algú del costat. ¾Ho sento, durant la festa no en servim¾ s’excusa l’hostessa.
¾Hag Sameah!¾ s’acomiaden els responsables del vol a l’arribar a l’aeroport de Tel Aviv. ¾Hag Sameah!¾ ens desitgem els qui sèiem plegats mentre sortim de l’avió. ¾Hag Sameah!¾ s’acomiaden les hostesses quan passem pel seu davant.
A l’aeroport prenem un pràctic i econòmic servei de taxi col·lectiu que et porta a l’adreça de Jerusalem que demanes. Aquesta vegada només hem esperat deu minuts per omplir les deu places de la furgoneta. Arribats a Jerusalem ja enfosquit, passant vora d’algun parc ens arriba la flaire de carn a la brasa que les famílies estan coent.
¾Hag Sameah!¾ s’acomiaden els més religiosos al sortir de la furgoneta. ¾Hag Sameah!¾ diem estudiadament després de donar un bitllet per pagar i baixem adelerats a recollir la maleta. ¾Un moment, que et falta canvi!¾ ens diu el conductor sortint del seient. Les nostres ganes per arribar al convent no li ha donat temps de tornar-nos-el sencer.
No sabem si devem ser l’únic català de l’avió, però gairebé. Tots els anuncis de megafonia són en hebreu i en anglès. Arribat el moment de dinar ens serveixen la safata on llueix un paper que certifica que tot compleix estrictament les regles alimentàries de Pasqua i que desitja una bona festa: Hag Sameah. A més, cadascun dels envasos precintats acredita la inspecció rabínica. El detall final és que hi ha dues petites porcions de Matzà, el pa sense llevat tradicional d’aquesta festa.
¾“Que em pot donar una mica de llet?”¾ pregunta algú del costat. ¾Ho sento, durant la festa no en servim¾ s’excusa l’hostessa.
¾Hag Sameah!¾ s’acomiaden els responsables del vol a l’arribar a l’aeroport de Tel Aviv. ¾Hag Sameah!¾ ens desitgem els qui sèiem plegats mentre sortim de l’avió. ¾Hag Sameah!¾ s’acomiaden les hostesses quan passem pel seu davant.
A l’aeroport prenem un pràctic i econòmic servei de taxi col·lectiu que et porta a l’adreça de Jerusalem que demanes. Aquesta vegada només hem esperat deu minuts per omplir les deu places de la furgoneta. Arribats a Jerusalem ja enfosquit, passant vora d’algun parc ens arriba la flaire de carn a la brasa que les famílies estan coent.
¾Hag Sameah!¾ s’acomiaden els més religiosos al sortir de la furgoneta. ¾Hag Sameah!¾ diem estudiadament després de donar un bitllet per pagar i baixem adelerats a recollir la maleta. ¾Un moment, que et falta canvi!¾ ens diu el conductor sortint del seient. Les nostres ganes per arribar al convent no li ha donat temps de tornar-nos-el sencer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada