El lloc de repòs (Divendres 1)

 “Fem decididament el que calgui per entrar en aquell lloc de repòs”, ens exhortava la Carta als Hebreus. No es tracta d’entrar en cap balneari, ni de pujar a sant Martí de Montnegre, ni d’amagar-se en un eremitori enmig del desert.

El lloc de repòs són les altures, el destí final dels creients, i vers el qual hem de caminar decidits, sense badar, sense acomodar-nos excessivament en els llocs on la nostra existència mortal ens concedeix d’habitar.

“Som aquí de pas”, deia el meu pare amb certa resignació. Una resignació que esvairem si assumim que l’autèntic lloc de repòs no el tenim aquí.