Fa pocs dies visitàvem la Mostra de pessebres a Olot. Hi
destacava la Asociación de Belenistas de Jérez exhibint preciosos diorames amb escenes
dels evangelis de la infància de Jesús, que convertien la mostra en una magnífica
i artística catequesi.
Amb les escenificacions més tradicionals de l’anunciació a Maria, l’anunci als pastors, el naixement al pessebre, l’adoració dels pastors i dels Reis, la fugida a Egipte..., també hi havia la visita de Maria a Elisabet, el naixement de Joan Baptista, les esposalles de Josep i Maria, l’empadronament a Betlem, la presentació al temple, la circumcisió, el somni de Josep, el retorn a Natzaret, Jesús perdut al temple.
El diorama que més ens sorprengué escenificava la visita dels mags a Herodes en el seu palau. Apareixien els tres mags al capdavall d’una grada on destacava el tron reial. Però Herodes, sorprenentment, no apareixia assegut al tron mostrant la seva autoritat, sinó que estava dret i lleument inclinat vers els mags mostrant inquietud. De fet, és el que indica l’evangeli de Mateu: “El rei i tota la ciutat de Jerusalem s’inquietaren en sentir aquestes noves”.
El rei Herodes el Gran deixà una petjada important en la història d’Israel a través de construccions fabuloses com l’ampliació del temple de Jerusalem, la construcció de la ciutat i el port de Cesarea de Mar, l’edificació de palaus a Jerusalem, Jericó, Massada, Maqueront, l’Herodion on fou enterrat... Però la seva grandesa i magnificència no tenien parangó amb el rei messies que esperava el poble d’Israel, l’enviat de Déu des de les altures per fer justícia i alliberar els oprimits.
Herodes sabia que la creença religiosa en el messies era una veritable amenaça al seu estatus de rei temporal. Per això l’evangeli explica que ordenà la matança dels menors de dos anys de la zona. Els governants sovint han silenciat la religiositat del poble amb persecucions i matances, o l’han domesticada amb beneficis constants. La nostra història recent ens mostra els dos casos.
Perquè el missatge de l’Epifania és una espasa de dos talls. Per un costat Déu es manifesta a tots els pobles, superant fronteres i ètnies: es tracta d’una universalitat difícil de governar. Per l’altre costat, aquest Déu es manifesta des de la precarietat, des de la base, no des de protocols i audiències: això encara és més difícil d’encaixar.
Perquè en el fons, tots portem un rei engelosit dins nostre, i la llum de l’Epifania ridiculitza les llumetes dels qui ens creiem o fem de reietons a la terra.
Amb les escenificacions més tradicionals de l’anunciació a Maria, l’anunci als pastors, el naixement al pessebre, l’adoració dels pastors i dels Reis, la fugida a Egipte..., també hi havia la visita de Maria a Elisabet, el naixement de Joan Baptista, les esposalles de Josep i Maria, l’empadronament a Betlem, la presentació al temple, la circumcisió, el somni de Josep, el retorn a Natzaret, Jesús perdut al temple.
El diorama que més ens sorprengué escenificava la visita dels mags a Herodes en el seu palau. Apareixien els tres mags al capdavall d’una grada on destacava el tron reial. Però Herodes, sorprenentment, no apareixia assegut al tron mostrant la seva autoritat, sinó que estava dret i lleument inclinat vers els mags mostrant inquietud. De fet, és el que indica l’evangeli de Mateu: “El rei i tota la ciutat de Jerusalem s’inquietaren en sentir aquestes noves”.
El rei Herodes el Gran deixà una petjada important en la història d’Israel a través de construccions fabuloses com l’ampliació del temple de Jerusalem, la construcció de la ciutat i el port de Cesarea de Mar, l’edificació de palaus a Jerusalem, Jericó, Massada, Maqueront, l’Herodion on fou enterrat... Però la seva grandesa i magnificència no tenien parangó amb el rei messies que esperava el poble d’Israel, l’enviat de Déu des de les altures per fer justícia i alliberar els oprimits.
Herodes sabia que la creença religiosa en el messies era una veritable amenaça al seu estatus de rei temporal. Per això l’evangeli explica que ordenà la matança dels menors de dos anys de la zona. Els governants sovint han silenciat la religiositat del poble amb persecucions i matances, o l’han domesticada amb beneficis constants. La nostra història recent ens mostra els dos casos.
Perquè el missatge de l’Epifania és una espasa de dos talls. Per un costat Déu es manifesta a tots els pobles, superant fronteres i ètnies: es tracta d’una universalitat difícil de governar. Per l’altre costat, aquest Déu es manifesta des de la precarietat, des de la base, no des de protocols i audiències: això encara és més difícil d’encaixar.
Perquè en el fons, tots portem un rei engelosit dins nostre, i la llum de l’Epifania ridiculitza les llumetes dels qui ens creiem o fem de reietons a la terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada