
Seguint el discurs de la dona embarassada, en llenguatge casolà diem que “tenir un fill és una benedicció”, i si els pares són creients manifesten que Déu els ha beneit amb un fill. No obstant, és la mare qui ho viu de manera més entranyable, perquè l’embaràs i la maternitat li afecta més directament les entranyes físiques, psíquiques i de retruc, espirituals. Per això la maternitat va acompanyada d’admiració i de contemplació: admiració dels canvis interns i externs que s’esdevenen; contemplació del misteri amagat que batega darrera de cada nou nat.
El mateix podem dir de Maria, però en grau superlatiu: Maria admirada de la visita de l’àngel i del seu embaràs extraordinari; Maria contemplant el que s’esdevenia al voltant del seu fill, com ho expressa l’evangeli: “Maria conservava tots aquests records en el seu cor i els meditava”. Ella s’admirava i contemplava Jesús no només com una benedicció sinó com La Benedicció en majúscula. Aquell infant era un regal per a tota la humanitat. Així ho proclamaven els pastors i així de perplexes ho escoltaven els seus pares.
El poble d’Israel se sent hereu d'una benedicció que prové de Moisès i Aaron, i que ha escoltat en boca dels seus sacerdots de generació en generació: “Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau”. Aquesta bellíssima benedicció s’encarna de manera espectacular en Jesús, el fill de Déu, el fill de Maria. Per això ha perdurat en la tradició cristiana; per això sant Francesc d’Assís l’adoptà per a beneir els seus germans; per això la trobem en la secció de benediccions solemnes del missal romà.
Jesús ens fa veure, tocar i experimentar les benediccions divines. Maria portà dins les seves entranyes aquesta benedicció personal i universal. Per això avui la venerem amb el títol de Mare de Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada