“Ser mare és el millor que m’ha passat a la vida”, ens
confessava espontàniament, aquest migdia, una embarassada de quatre mesos. El
seu comiat ha estat igual d’eloqüent: “Ser mare és la sort que tenim les dones”.
Escoltar això d’una dona treballadora, amb estudis superiors i que ha estat
mare prèviament, ens emmarca amb femenina actualitat la solemnitat de Maria
Mare de Déu, que celebrem avui amb la inauguració de l’any nou.
Seguint el discurs de la dona embarassada, en llenguatge casolà diem que “tenir un fill és una benedicció”, i si els pares són creients manifesten que Déu els ha beneit amb un fill. No obstant, és la mare qui ho viu de manera més entranyable, perquè l’embaràs i la maternitat li afecta més directament les entranyes físiques, psíquiques i de retruc, espirituals. Per això la maternitat va acompanyada d’admiració i de contemplació: admiració dels canvis interns i externs que s’esdevenen; contemplació del misteri amagat que batega darrera de cada nou nat.
El mateix podem dir de Maria, però en grau superlatiu: Maria admirada de la visita de l’àngel i del seu embaràs extraordinari; Maria contemplant el que s’esdevenia al voltant del seu fill, com ho expressa l’evangeli: “Maria conservava tots aquests records en el seu cor i els meditava”. Ella s’admirava i contemplava Jesús no només com una benedicció sinó com La Benedicció en majúscula. Aquell infant era un regal per a tota la humanitat. Així ho proclamaven els pastors i així de perplexes ho escoltaven els seus pares.
El poble d’Israel se sent hereu d'una benedicció que prové de Moisès i Aaron, i que ha escoltat en boca dels seus sacerdots de generació en generació: “Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau”. Aquesta bellíssima benedicció s’encarna de manera espectacular en Jesús, el fill de Déu, el fill de Maria. Per això ha perdurat en la tradició cristiana; per això sant Francesc d’Assís l’adoptà per a beneir els seus germans; per això la trobem en la secció de benediccions solemnes del missal romà.
Jesús ens fa veure, tocar i experimentar les benediccions divines. Maria portà dins les seves entranyes aquesta benedicció personal i universal. Per això avui la venerem amb el títol de Mare de Déu.
Seguint el discurs de la dona embarassada, en llenguatge casolà diem que “tenir un fill és una benedicció”, i si els pares són creients manifesten que Déu els ha beneit amb un fill. No obstant, és la mare qui ho viu de manera més entranyable, perquè l’embaràs i la maternitat li afecta més directament les entranyes físiques, psíquiques i de retruc, espirituals. Per això la maternitat va acompanyada d’admiració i de contemplació: admiració dels canvis interns i externs que s’esdevenen; contemplació del misteri amagat que batega darrera de cada nou nat.
El mateix podem dir de Maria, però en grau superlatiu: Maria admirada de la visita de l’àngel i del seu embaràs extraordinari; Maria contemplant el que s’esdevenia al voltant del seu fill, com ho expressa l’evangeli: “Maria conservava tots aquests records en el seu cor i els meditava”. Ella s’admirava i contemplava Jesús no només com una benedicció sinó com La Benedicció en majúscula. Aquell infant era un regal per a tota la humanitat. Així ho proclamaven els pastors i així de perplexes ho escoltaven els seus pares.
El poble d’Israel se sent hereu d'una benedicció que prové de Moisès i Aaron, i que ha escoltat en boca dels seus sacerdots de generació en generació: “Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau”. Aquesta bellíssima benedicció s’encarna de manera espectacular en Jesús, el fill de Déu, el fill de Maria. Per això ha perdurat en la tradició cristiana; per això sant Francesc d’Assís l’adoptà per a beneir els seus germans; per això la trobem en la secció de benediccions solemnes del missal romà.
Jesús ens fa veure, tocar i experimentar les benediccions divines. Maria portà dins les seves entranyes aquesta benedicció personal i universal. Per això avui la venerem amb el títol de Mare de Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada