PER LA PAU I LA RECONCILIACIÓ

Dimecres, 31 de desembre de 2014

Missa de la Pau i la Reconciliació

Is 55, 1-3.6-9/Sl 50/Jn 20, 19-23

Avui, com faig algun cop, he llegit La Contra de La Vanguardia on feien una entrevista a Mercedes Ribera, una senyora que es conserva molt bé pels seus 100 anys i 30 dies (com ella mateixa diu) i fundadora de dues escoles de dansa a Barcelona.

A les preguntes de rigor que els fan a tots (si casat, si creu en Déu o no...) avui, suposo que toca pel dia en què som, li fan la següent: Vostè què li demana a l’any que ve? La seva resposta m’ha sorprès: Què li demano a l’any que ve? Res!... És més divertit donar que demanar.

Som a les portes de l’any nou i fidelment venim any rere any a aquesta Eucaristia sentint-la especialment nostre. No és una festa litúrgica concreta, no hi ha un sant concret del qual en fem memòria, avui, estem, això sí, dins les Primeres Vespres de la Mare de Déu però la litúrgia ens permet de celebrar una missa per la Pau que jo he volgut escollir que sigui també de la reconciliació. Som a les portes de l’any nou i els qui aquesta nit ens apleguem, malgrat el fred que fa fora, portem la calidesa dels nostres cors per convertir aquesta celebració en una autèntica “acció de gràcies” recordant com Déu ens ha acompanyat al llarg d’aquest any. Potser venim, com també crec que sol ser tradició, portant a la memòria aquells propòsits potser molt bons, però que ja intuíem que costarien de posar en pràctica en la vida de cada dia. Però ho desitjàvem, volíem, en el seu dia, com avui, oferir-ho a Déu com una ofrena de lloança al Seu Nom, com un oferir-nos plenament a Ell, com una renovació de la nostra fe, del nostre compromís cristià. I venim, com any rere any, demanant per la Pau, enguany amb el trist teló de fons carmesí de la sang dels nostres germans assassinats despietadament i, per això mateix, convertint-ho en una intenció de pregària molt especial i molt concreta en la nostra Eucaristia d’avui.

La frase de Mercedes Ribera té, però, una barreja d’Evangeli i de frivolitat. S’assembla a les paraules del Mestre que no ens han conservat els evangelis, sinó només Pau (Ac 20, 35): És més benaurat donar que rebre. Però els qui avui som aquí sabem per experiència que això és cert... però que no podem donar si no en tenim; que el cubell no pot vessar si no s’omple. Que qui dóna tan fàcilment, sense demanar, és perquè té de tot, segurament. Ens cal demanar primer, per poder donar. Estigueu atents, veniu a mi, i us saciareu de vida, és la proposta d’Isaïes. Com un moviment amb tres tempos: primer de tot, parar atenció a Aquell que ens ha vingut com un Nen i que recull en Ell tantes i tantes promeses forjades en els desigs de pau, de benestar, de sentit que nien en el més pregon del nostre cor. Qui és Aquest Nen que ens ha nascut? Què ens proposa? Quina és la seva voluntat? Què vol de nosaltres ara que ens demana que el reconeguem? Segon: un pas de fe. És sempre un pas de fe fiar-se de Jesús, anar vers Ell. Perquè podem posar-nos a la defensiva, podem quedar-nos al portal de Betlem a la deguda distància... però Ell reclama la nostra presència: Veniu a mi. Si sentim la Seva veu, si hi parem atenció, si donem el pas... ens saciarem de vida! No hi pot haver millor promesa per a nosaltres ara que acabem l’any. No atipar-nos de turrons i polvorons (que no dic que estigui malament, perquè també hem de celebrar les festes i més si podem fer-ho com a família i la família de la fe). No sadollar-nos de succedanis que no ens alimentaran, ans ens emmalaltiran. És saciar-nos de vida, la Seva vida.

Aquesta nit, com aquell Diumenge de Pasqua, ho hem escoltat a l’Evangeli, Jesús entra a casa nostra, amb les portes tancades per la por a tantes coses i ens diu: Pau a vosaltres! I novament, repetint-lo, ens assegura que és el Seu desig de benaurança per a nosaltres. I amb la Pau la missió. Perquè només pacificats nosaltres, podrem portar la Pau al món, perquè nomes si Ell alena el Seu Esperit sobre nosaltres podrem tenir coratge. Aleshores no serà “més divertit” donar que demanar... sinó que serà “més joiós” perquè farem el que Ell vol, farem realitat que el Seu Regne s’escampi arreu. Sí, Senyor, perdoneu-nos, canvieu i pacifiqueu el nostre cor i feu-nos en aquest any 2015 més com Vós!