He 8, 6-13/Sl
84/Mc 3, 13-19
Qui més qui menys ho hem hagut de fer alguna vegada això de presentar
un currículum en una empresa. Busquem feina, aquesta feina que avui dia s’està
convertint en una “cosa rara” de trobar... i cerquem esperançats en diverses borses
de treball per veure si aquesta o aquella empresa cerquen algú amb un “perfil”,
en diuen ara, que s’assembli al meu. I sabem de sobres que amb això no ho tenim
tot: no n’hi ha prou que el nostre perfil s’ajusti al de l’empresa en qüestió,
caldrà passar pel sedàs de les proves d’aptitud per saber si al final serem
dels pocs escollits per a una entrevista final que ens doni l’alegria de ser
contractats en ferm. Tanta feina... per tan poca seguretat, perquè també hem
fet alguns la trista experiència que això no vol dir feina assegurada per tota
la vida... Tant d’esforç... per quelcom marcat per la temporalitat, per una
aliança amb data de caducitat.
En canvi, què diferent ser membre de l’Església del Crist i tenir-lo a
Ell per cap. La carta als Hebreus ens el presenta com el nostre gran sacerdot i també com a mitjancer d’una aliança molt millor. Quin tipus d’aliança? Una
aliança nova. Nova perquè la primera aliança va ser trencada, no por Déu, sinó
per aquells amb qui s’havia pactada. Però el compromís de Déu per la humanitat
sencera, compromís que ningú no li ha demanat de fer, sinó que ha sortit de la
seva amorosa voluntat diu: L’aliança que
jo pactaré després d’aquells dies amb el casal d’Israel serà aquesta, diu l’oracle
del Senyor: Posaré la meva llei en el seu interior, l’escriuré en els seus
cors. Llavors jo seré el seu Déu, i ells seran el meu poble.
Aquesta aliança nova, aquesta mena de nou contracte, se’ns proposa
diàriament a tu i a mi en l’Eucaristia. Recordem les paraules de Jesús mateix
la nit de Dijous Sant i que escoltem en la consagració del vi: Preneu i beveu-ne tots, que aquest és el calze de la meva sang, la sang
de l’aliança nova i eterna vessada per vosaltres i per tots els homes en
remissió dels pecats.
En virtut d’aquesta sang de l’aliança nova Jesús mateix es fa aquest
Déu que vol ser i no s’avergonyeix de ser EL NOSTRE DÉU. En virtut d’aquesta
sang preciosa ha estat possible el do de l’Esperit Sant que ha escrit de forma
permanent la seva llei en els nostres
cors per estimar-lo, per seguir-lo, per aprofundir cada cop més en aquest
amor boig que Déu té per cadascú de nosaltres. I és en virtut d’aquesta sang
vessada per cadascú de nosaltres que també avui escoltem la veu de Jesús
cridant-nos pel nostre nom com ho féu aquell dia cridant als dotze, sense
necessitat de perfils ni de currículums. I ho fa apostant per tu i per mi,
malgrat que nosaltres ens puguem sentir poca cosa davant aquesta crida
immerescuda; i ho fa apostant per tu i per mi, malgrat que tinguem la plena
llibertat per dir-li no o per trair-lo, com ho féu Judes. Ens crida a tu i a mi
perquè estiguem amb Ell per sempre. Sempre acompanyats, sempre estimats, sempre
escoltats, sempre perdonats, sempre! I també per enviar-nos, tot convidant-nos
a sortir de nosaltres mateixos, per anunciar aquesta nova aliança, és a dir, l’arribada
del Regne de Déu i per guarir, per consolar, per perdonar, per acompanyar
aquells que encara no han tastat l’amor de Déu, però que el cerquen. Estem
acabant la Setmana de Pregària per la Unitats dels cristians, que tots els qui
portem el nom de cristians sapiguem portar aquest missatge de reconciliació i
d’amor al nostre món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada