VACANCES "A LA CRISTIANA"

Diumenge XVI, 22 de juliol de 2012

Jr 23, 1-6/Sl 22/Ef 2, 13-18/Mc 6, 30-34

Ja som a finals de juliol, ja fa calor, ja és estiu, plenament estiu... tant que ja alguns comencem a pensar i a dir que seria bo que fes una mica més de fresca per sentir-nos un xic més alleujats de la força del sol d’aquests dies... amb tot, ens resignem perquè sabem que poca cosa podem fer: és juliol, fa calor, és el que toca!!! Tot: el clima, l’ambient (botigues tancades, menys cotxes a la carretera, menys gent als carrers, els nens que ja no van a escola...) TOT ens fa pensar en les vacances... si tenim la sort de poder-les fer.

Les lectures d’avui m’han fet pensar en aquest temps de vacances (i veig que al Sr. Bisbe de Girona també, com he pogut descobrir avui en llegir la seva carta en el Full Parroquial). Us heu fixat? A la primera lectura, la del profeta Jeremies, apareix Déu amb un nom nou: El-Senyor-és-el-nostre-bé. A la carta als efesis Pau diu clarament que Ell, Jesús, és la nostra pau. El mateix salmista subratlla que Déu esdevé Aquell qui ens fa descansar en prats deliciosos.

Bé, pau, descans... no són una bona recepta, allò que més desitgem, per al nostre temps de vacances?

Però em sembla que l’Evangeli d’avui podria servir com una paràbola per a què nosaltres, cristians, recordem que també les vacances poden ser un moment especial de repòs per reprendre forces, per connectar amb la Font que és Jesús mateix. M’ho ha fet pensar especialment la darrera frase de l’evangeli d’avui: I es posà a intruir-los llargament. Un Jesús que es vol prendre temps amb nosaltres.

Els apòstols arriben a Jesús amb les darreres notícies que porten d’haver estat predicant i guarint arreu. Hem pogut escoltar: En aquell temps, els apòstols es reuniren amb Jesús i li parlaren de tot el que havien fet i ensenyat. Ell els diu: “Veniu ara tots sols en un lloc despoblat i reposeu una mica”. Perquè molta gent anava i venia i no els deixava temps ni de menjar.

Potser nosaltres també arribem en aquest estiu amb la sensació d’haver fet molta feina. Uns arribem cansats i amb el desig de canviar d’aires; d’altres, preocupats per les notícies econòmiques, potser tement de perdre la poca feina que tenim; uns altres plenament convençuts que ens hem escarrassat tot el curs sense que ningú no ens hagi sabut valorar la tasca feta... mil i una coses que fan “rau-rau” en el nostre cor; mil veus que es contradiuen i s’ofeguen mútuament dins el nostre interior cercant una resposta o una mica de llum. Com hem sentit dir a l’Apòstol: Ell és la nostra pau. Portem totes aquestes coses a Jesús aquestes vacances!!!

Aprofitem aquestes vacances per cercar aquest repòs, aquest descans, que Ell està ben disposat a donar-nos. Donem oportunitat a Jesús aquest estiu de ser el nostre centre. Com? Busquem una estona, uns minuts cada dia per escoltar el que Ell vol dir-nos tot llegint la seva Paraula, la Bíblia. Cerquem un moment o dos o més (no siguem porucs, que no ens farà cap mal) durant el dia per poder pregar i explicar-li a Jesús, com si fos algú més de la família, els nostres neguits, els nostres desigs, els nostres encerts o els nostres mancaments, ja sigui a casa o a l’Església. Anem a missa allà on estiuegem, podria ser l’oportunitat de trobar-nos amb altres cristians i fer noves amistats!! Sortim al camp, a la muntanya, a la platja, al carrer o a la plaça... potser descobrirem que no cal fer una gran despesa fins endeutar-nos més amunt de les nostres possibilitats ni marxar de viatge a un país exòtic per sentir-se bé. Redescobrim el plaer de passejar, sols o en companyia, quan el sol no sigui tan fort, al caure de la tarda, i mirem com el sol ponent pinta cada dia de nous colors tot el que ens envolta.

Però hem escoltat també en l’Evangeli d’avui la sorpresa de Jesús quan es pensava tenir un moment d’intimitat amb els seus i es troba amb una gentada inesperada: Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor.

Durant el curs hi ha també, ben segur, tota una “gentada” que no veiem, o a qui no hem sabut dedicar-li el temps que necessitava o es mereixia. En aquestes vacances, primer de tot, gaudim de la família. Aprofitem per sortir amb la parella i els fills a donar un volt, a xerrar, a jugar... aprofitem, si vivim lluny dels pares o d’altres familiars, de programar algun dia de trobada, de passar estona amb els éssers estimats. Si hi ha amics que fa temps que no veiem, potser és el moment de quedar per fer un cafè, per dinar, per passejar plegats... Les vacances també són un temps no per mirar-nos el melic, sinó per estrènyer llaços, per recordar que no som illes. Dediquem-nos temps els uns als altres, com el mateix Jesús que no tenia por de dedicar temps als qui el cercaven: I es posà a instruir-los llargament. “Llargament”, diu, i no una estoneta ràpida.

Si voleu, símbol de tot això, és el Diumenge, cada Diumenge. Un espai de celebració, on recordem el Crist mort i ressuscitat i vivent entre nosaltres, base i font de la nostra alegria. Un dia, el Diumenge, que ens recorda la dignitat de cristians: salvats de viure a mercè de la moda o del consumisme per saber donar temps al temps, per gaudir de poder estar amb la família i els amics, per recordar que ni el treball (tot i que en manca a tanta gent) no ho és tot, ni tampoc ho és tot el lleure pel lleure. Sinó per saber administrar el temps i gaudir de la Festa sabent trobar temps per als altres, fins i tot per aquells que estan sols la resta de la setmana.

Que en aquesta Eucaristia, la nostra festa de cada setmana, sapiguem gaudir de sentir-nos estimats sense mesura, estimats per Déu que es pren temps per demostrar-nos cada dia que ens estima.