CONVIDATS A LA FESTA

Arenys de Munt

Diumenge XVII, 29 de juliol de 2012

2 Re 4, 42-44/Sl 144/Ef 4, 1-6/Jn 6, 1-15

Una de les coses que m’agraden de l’estiu a part del bon temps, de més hores de llum, els dies més llargs... són les festes que esquitxen bona part dels nostres pobles i viles per l’estiu.

Ja sé que la festa major d’Arenys de Munt és per Sant Martí, l’11 de novembre, en plena tardor cosa que té, i molt, el seu encant, però jo ara recordo festes estiuenques recents com ara Sant Joan, Sant Pere, Sant Zenon, Sant Feliu... festes majors de molts pobles i viles del nostre voltant, que omplen, com en aquests dies la festa de Les Bredes a Arenys de Munt, les nits amb el seu color, amb la seva participació, amb la seva alegria, amb la gent divertint-se i passant-ho bé...

Amb tanta festa al nostre voltant sovint potser oblidem que una de les imatges més evocadores del cristianisme és, precisament, aquesta imatge de la festa, de la celebració. Però, de quina mena de festa estem parlant?

Diria que avui l’Evangeli de Joan il·lustra alguns aspectes d’aquesta festa que els cristians ens entestem de celebrar Diumenge rere Diumenge, en record del Jesús vivent, ressuscitat. Una festa, jo diria, on hi cap tothom, on el poc es multiplica i on tot s’aprofita per al bé de tots.

Que l’Evangeli d’avui té un to eucarístic no és quelcom que dic jo, és quelcom que ja reconeixen molts dels especialistes en comentar els evangelis. La idea de Jesús presidint una trobada amb els deixebles i més de cinc mil homes (no eren comptats les dones i els nens que hi eren ben segur) quan “s’acostava la Pasqua, la festa dels jueus”, els gestos de la benedicció dels pans i els peixos, la mateixa multiplicació i distribució dels aliments... col·loquen Jesús per damunt del mateix Eliseu (com hem llegit en la primera lectura), assenyalen que Jesús és més que l’antic i famós profeta, perquè la comunitat que rep aquest text ja el confessa i el celebra com a Crist i Senyor.

El que jo voldria remarcar avui és aquesta festa on, com deia, hi cap tothom. Jesús “alçà els ulls i veié la gentada que anava arribant”, i encara avui nosaltres ho celebrem i creiem que és així. Els seus ulls de misericòrdia estan amatents de rebre tothom al seu convit. En el text podem suposar que allà hi havia gent de tota mena que el cercava. I que aquests no eren, com diríem avui “gent de missa”, ens ho fa sospitar el fet que al final la gent volen apoderar-se de Jesús per fer-lo rei, només perquè els havia alimentat abundosament, perquè aquest home, també com diríem avui “prometia” políticament parlant. Sí, a la taula de Jesús tothom que cerca, ni que sigui fent tentines, és ben rebut.

Aquesta, nostra festa, és el lloc on el poc que hi ha es multiplica. I això és cert no sols perquè es dóna el miracle que recull el text, sinó perquè també avui cadascú de nosaltres venim aquí amb el poc o molt que som, amb els nostres neguits o les nostres alegries. Però la trobada amb Jesús, la trobada fonda amb Ell, ens ajuda a canviar de mentalitat, a “carregar les piles”, doncs és el lloc on descobrim la raó de la nostra llibertat, la raó que dóna sentit al nostre viure, allò que ens fa anar a l’únic necessari, on descobrim el que ens pot fer veritablement feliços, on descobrim que som immensament estimats no per una idea, sinó per una PERSONA que ens coneix i ens estima tal i com som.

I, finalment, la nostra festa és també el lloc on tot s’aprofita per al bé comú perquè aquest canvi de mentalitat, aquesta conversió que es dóna quan acollim aquest amor de Déu per a nosaltres, ens fa com el nen de l’Evangeli d’avui: incapaços de guardar-nos per a nosaltres mateixos els cinc pans d’ordi i els dos peixos (els dons, els béns i els talents que Déu ens ha donat a cadascú de nosaltres), sinó capaços de compartir-los amb els demés, d’invertir-los per al bé comú.

Aquesta és la nostra festa, aquesta és la nostra celebració, aquesta serà la nostra experiència en aquesta i en cada Eucaristia si ens deixem tocar per Aquell que fou el primer en ensenyar-nos què vol dir de veritat estimar, servir i donar-se.