dijous, 21 d’agost de 2008

La llimona i la vida (Cròniques sarrianenques 4)

La vida és com la flaire d’una llimona acabada de collir de l’arbre: intensa, penetrant, captivadora. La vida prèn, també, les diferents coloracions de la llimona: el verd immadur, el groc lluent de plena efervescència, el groc més apagat de pèrdua de forces...

La llimona –i la vida- està impregnada d’un gust àcid. Hi ha qui, seduït per aquesta acidesa, mossega les llimones directament, com també hi ha qui, delerós i atrevit, mossega la vida. La majoria, però, rebaixem l’acidesa de la llimona amb aigua o amb sucre, per assaborir, més suaument, el seu gust i les seves propietats, talment com fem amb la vida que, per assaborir-la adequadament, hi afegim afecte, valors, fe, art, cultura...

La llimona -com la vida- té la capacitat de donar gust a les coses, un gust característicament accentuat, saborosament penetrant, naturalment fresc, nutritivament recomfortant, si és utilitzada, això sí!, en la mesura i la dosi adient, cosa no sempre fàcil d’aconseguir.

La llimona –i la vida- ens juga males passades quan, d’imprevist, un raig més intens, ens malmet el gust de tot. Aleshores, tot sembla irrecuperable. Però si deixem que aquest raig traicioner i inesperat vagi macerant tot els ingredients, constatarem, amb sorpresa, que aquesta acidesa ha quedat notòriament reduïda i que els ingredients han recuperat, novament, les seves peculiaritats. Un personalíssim gust afegit d’acidesa assumida ho ha fet madurar tot, donant nous matisos, nous colors, noves perspectives.

2 comentaris:

Enric Oller ha dit...

Hola Jordi:

M’agrada el símil poètic de la llimona. Amb els nostres cinc sentits capten la llimona, però és amb l’olor i el gust, els dos sentits més arrelats, més antics amb els que la identifiquem, (malgrat el color llimona). Avui en dia vivim l’era de la vista i el so, amb tota la velocitat que això comporta. L’olor i el gust els gaudim lentament i per tant ens faciliten una sensació més lenta de viure, amb menys distàncies respecte al mon que ens envolta, quedem més integrats o conscients que formem part d’un mateix mon.
Penso que demà serà un bon dia per fer una “llimonada” com les d’abans.
Una abraçada
Enric O.

Anònim ha dit...

Els dos m'heu deixat sense paraules que afegir. Gràcies.