La vida és com la flaire d’una llimona acabada de collir de l’arbre: intensa, penetrant, captivadora. La vida prèn, també, les diferents coloracions de la llimona: el verd immadur, el groc lluent de plena efervescència, el groc més apagat de pèrdua de forces...
La llimona –i la vida- està impregnada d’un gust àcid. Hi ha qui, seduït per aquesta acidesa, mossega les llimones directament, com també hi ha qui, delerós i atrevit, mossega la vida. La majoria, però, rebaixem l’acidesa de la llimona amb aigua o amb sucre, per assaborir, més suaument, el seu gust i les seves propietats, talment com fem amb la vida que, per assaborir-la adequadament, hi afegim afecte, valors, fe, art, cultura...
La llimona -com la vida- té la capacitat de donar gust a les coses, un gust característicament accentuat, saborosament penetrant, naturalment fresc, nutritivament recomfortant, si és utilitzada, això sí!, en la mesura i la dosi adient, cosa no sempre fàcil d’aconseguir.
La llimona –i la vida- ens juga males passades quan, d’imprevist, un raig més intens, ens malmet el gust de tot. Aleshores, tot sembla irrecuperable. Però si deixem que aquest raig traicioner i inesperat vagi macerant tot els ingredients, constatarem, amb sorpresa, que aquesta acidesa ha quedat notòriament reduïda i que els ingredients han recuperat, novament, les seves peculiaritats. Un personalíssim gust afegit d’acidesa assumida ho ha fet madurar tot, donant nous matisos, nous colors, noves perspectives.
La llimona –i la vida- està impregnada d’un gust àcid. Hi ha qui, seduït per aquesta acidesa, mossega les llimones directament, com també hi ha qui, delerós i atrevit, mossega la vida. La majoria, però, rebaixem l’acidesa de la llimona amb aigua o amb sucre, per assaborir, més suaument, el seu gust i les seves propietats, talment com fem amb la vida que, per assaborir-la adequadament, hi afegim afecte, valors, fe, art, cultura...
La llimona -com la vida- té la capacitat de donar gust a les coses, un gust característicament accentuat, saborosament penetrant, naturalment fresc, nutritivament recomfortant, si és utilitzada, això sí!, en la mesura i la dosi adient, cosa no sempre fàcil d’aconseguir.
La llimona –i la vida- ens juga males passades quan, d’imprevist, un raig més intens, ens malmet el gust de tot. Aleshores, tot sembla irrecuperable. Però si deixem que aquest raig traicioner i inesperat vagi macerant tot els ingredients, constatarem, amb sorpresa, que aquesta acidesa ha quedat notòriament reduïda i que els ingredients han recuperat, novament, les seves peculiaritats. Un personalíssim gust afegit d’acidesa assumida ho ha fet madurar tot, donant nous matisos, nous colors, noves perspectives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada