diumenge, 3 d’agost de 2008

Doneu-los menjar vosaltres mateixos (Diumenge 18)

L’estòmac satisfet amoroseix el cor, amoroseix els nervis, amoroseix el cap, i fins i tot, amoroseix l’esperit. Tenir l’estòmac serè i content ajuda, indefectiblement, a estar serè i content. Un bon àpat ajuda a neutralitzar les penes o a recuperar l’humor. En llocs de precarietat i de pobresa, un àpat festiu és com si el cel davallés, per una estona, a la terra: és un moment de recuperar l’alè vital, de recuperar el gust per la vida.

Les lectures d’avui ens parlen, pedagògicament i intencionadament, de menjar i de beure. Ens exciten els sucs gàstrics per parlar-nos de la realitat espiritual i transcendent, que és descrita com un aliment més suculent, més exquisit, i més beneficiós que l’aliment gastronòmic. Ens dèia Déu, per boca del profeta Isaïes, en la primera lectura: “Escolteu bé i tastareu cosa bona, i us delectareu assaborint el bo i millor. Veniu a mi i us saciareu de vida”.

Nosaltres mengem, essencialment, per nodrir i protegir el nostre cos, per saciar el nostre instint de gana. Quan mengem també volem saciar, de vegades, i inconscientment, els nostres neguits, les nostres fams immaterials, les nostres buidors existencials. Menjar compulsivament és una evidència d'aquesta pretensió. Pensem que, omplint l’estòmac omplirem, d’alguna manera, el buit que tenim al cor, o a l’ànima, o a l’esperit. Per això podriem adaptar les paraules divines de la primera lectura dient: “Veniu a mi que jo saciaré totes les vostres buidors: les materials i les existencials. Jo us ompliré la panxa, el cor, l’ànima i l’esperit”.

Aquest és el sentit del miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos. Quan Jesús diu als deixebles: “Doneu-los menjar vosaltres mateixos” els està proposant quelcom més que preocupar-se del proveïment material d’aliments. Els està dient que es preocupin del nodriment integral de l’ésser humà, especialment del nodriment religiós. Per això l’evangeli, al.ludint indirectament a l’eucaristia, ens explica que Jesús “alçà els ulls al cel, digué la benedicció, els partí i donava els pans als deixebles i ells els donaven a la gent”. Jesús converteix un moment de nodriment particular en un acte religiós col.lectiu.

Però Jesús, multiplicant els pans i els peixos, no organitzà un tiberi col.lectiu, no organitzà una botifarrada o un arrossada de festa major gratuïta, que arribà per a tothom, i que encara en sobrà per donar i per vendre. Jesús organitzà un àpat integral d'on tothom surt ple. Però ple en tots els sentits.

Jesús omple de fe, de religiositat, de transcendència, l’existència humana. Aquests són els efectes multiplicadors. Aquí és on rau el miracle: la fe ho multiplica tot. Aquest és, també, l’encàrrec que fa als deixebles, a nosaltres: omplir-ho tot de transcendència, de religiositat, de fe... i el miracle ja vindrà...