dijous, 28 d’agost del 2008

Ajut religiós (Cròniques sarrianenques 6)

Acabada l’eucaristia s’acosta un intern per explicar un problema: no pot dormir a les nits i això el té preocupat. Li responem com un psicòleg: té algun problema important no detectat que ha de descobrir. Aleshores podrà dormir.

Insatisfet per la resposta, insisteix que realment ho passa malament i que ja porta uns quants dies així. La segona resposta és de metge: si tant li costa dormir, que demani alguna pastilla que l’ajudi a calmar-se.

Novament insatisfet, expressa que quan dorm sembla que hi hagi "alguna cosa dolenta" dins seu que l’estigui assetjant. Aquest llenguatge ens fa reaccionar. Comprenem que aquell xicot no buscava ajut de psicòleg ni de metge, buscava ajut de sacerdot. Li diem que "no tingui por" i que, per ajudar-lo, li oferim una benedicció. Posant-li la mà sobre el cap li dediquem la benedicció de sant Francesc, desitjant-li la pau.

Ara sí que ha quedat satisfet de la resposta. Dóna les gràcies i se’n va. Cercava una resposta religiosa i fins que no l’ha obtinguda no ha marxat. Quina prevenció a oferir-li, de bones a primeres, el que venia a cercar!