diumenge, 17 d’agost de 2008

Dona, quina fe que tens! (Diumenge 20)

L’evangeli d’avui ens presenta a un Jesús desconegut. El seu comportament i el seu discurs no són els habituals. Davant de la petició d’ajut de la dona cananea “Jesús no li contestà ni una paraula”, diu textualment l’evangeli. Animat pels seus deixebles a despatxar la dona ell, a sobre, afegeix: “Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes del poble d’Israel”. Tenint la dona als seus peus i clamant ajut li respon: “No està bé prendre el pa dels fills per tirar-lo als gossets”. El comportament de Jesús i dels seus deixebles en aquest evangeli el podem descriure amb un mot: xenofòbia.

L’evangeli respira una descarada, intencionada i provocativa animadversió vers els habitants del nord, de procedència no jueva, anomenats despectivament “cananeus”, representats per una dona cridanera i empipadora -com acostumem a qualificar a les dones que no són del nostre col.lectiu-. Però la fe i l’humilitat de la dona, no la seva insistència ni reverències, provoquen el respecte de Jesús: “Dona, quina fe que tens!”.

Aquest evangeli, interpretat literalment -i malament- ens podria servir per fer apologia de la xenofòbia, és a dir: podem ser xenòfobs com Jesús i els seus deixebles llevat que l’estranger manifesti, reiteradament, fe i humilitat. Aleshores l’acceptarem.

També podríem fer una lectura apologètica del laicisme dient que l’evangeli és una crítica a la xenofòbia religiosa, present, com hem escoltat, en el judaisme i en el cristianisme primitiu. Fent aquesta lectura, oberta i progressista, els creients guanyem punts dins la nostra societat laica que, condescendent, ens diu que ja era hora que reconeguéssim aquestes coses i les manifestéssim públicament; i ens felicita per voler abraçar, finalment, i com tothom, els omnipresents valors laics del respecte a la pluralitat i a la diversitat.

Perquè avui dia, com més pluralitat i més diversitat millor; tot és “multi”: multicultural, multidisciplinar, multilingüe, multiconfessional, multinacional, multiracial, multimèdia, multicolor, multimil.lionari, multicines, multiusos. Tanmateix, malgrat aquest vocabulari tan plural i divers; malgrat escoltem aquestes proclames laiques per activa i per passiva; malgrat tinguem sovint aquest discurs a la boca com a políticament correcte... per dins ens bull l’olla, i ens costa Déu i ajuda acceptar els qui no són com nosaltres, no sols en l’àmbit religiós: en tots els àmbits. En la nostra societat laica, per exemple, els creients sovint ens sentim tractats com la dona cananea de l’evangeli. Semblem, com ella, estrangers a casa nostra, captaires de respecte.

Però més enllà de xenofòbies i animadversions, que són l’embolcall del relat, l’evangeli gira al voltant d’un fet: la fe i la humilitat de la dona cananea, que capgiren tota l’escena i provoquen el respecte i el reconeixement de Jesús. La fe i la humilitat, dos valors humans i religiosos, considerats de poca categoria, tenen la virtut de trencar prejudicis, de crear espais de reconeixement i de respecte, d’aconseguir transformar la realitat: “Dona, quina fe que tens! Que sigui tal com vols”.