Una imatge que se’ns acut per explicar la
resurrecció de Jesús és la d’un riu que es desborda: és tanta aigua que hi
baixa que la mare del riu no la pot acollir i se li escapa per totes bandes.
Igualment li succeeix a l’Església quan celebra la Pasqua, que malgrat tants
esforços litúrgics per acollir-la i expressar-la, l’esdeveniment la supera. La
resurrecció de Jesús desborda els nostres esquemes malgrat la solemnitat amb
què la celebrem.
Així mateix, per explicar la vuitada pasqual que culminem avui, imaginem que el telenotícies, o un diari, es passés una setmana sencera repetint només una notícia, i ho fes de la mateixa manera. Passats dos o tres dies, no ens preocuparíem d’escoltar el telenotícies ni de mirar el diari perquè sabríem la notícia de memòria. Doncs això és el que hem estat fent durant la vuitada de Pasqua: resar el mateixos salms, repetir les mateixes antífones, cantar els mateixos cants, escoltar quasi les mateixes lectures. El motiu de tanta repetició és proclamar amb insistència que Jesús ha ressuscitat. Ho farem una i mil vegades, perquè l’esdeveniment s’ho val, perquè l’esdeveniment és meravellós, perquè l’esdeveniment ha canviat la nostra concepció del temps i de l’espai. Gràcies a la resurrecció de Jesús la nostra existència i el sentit de la nostra vida prenen una nova dimensió, i hem de repetir-ho i repetir-ho.
Per això podem dir que l’espai i el temps humans s’han transformat a les comunitats eclesials de Sry Lanka amb l’atemptat del dia de Pasqua, que matava més de dues-centes persones i en deixava centenars de ferides. Celebraven que Jesús ha ressuscitat, com ho fèiem nosaltres en les nostres esglésies. Una setmana després ho continuem celebrant, ells des del cel i nosaltres des de la terra, trencant la dimensió humana d’espai i de temps. Ells celebren triomfants la Pasqua eterna al costat del Senyor, i nosaltres celebrem la Pasqua litúrgica plorant la seva mort, malgrat no els coneguem i estiguin tant lluny. Ho fem sense perdre la mirada ample i el sentit ample de la vida que ens dona la fe. Ho fem sense perdre la nova dimensió d’espai i de temps que ens dona Jesús ressuscitat.
Ell continua ‒deia l'Apocalipsi‒ posant-nos la mà dreta al damunt i dient-nos: “No tinguis por, jo sóc el primer i el darrer. Sóc el qui viu: Jo que era mort, ara visc per sempre més i tinc les claus de la mort i el seu reialme”. Ell continua entrant, posant-se enmig nostre i dient: "Pau a vosaltres". Dient: "com el Pare m'ha enviat a mi, jo us envio a vosaltres". Dient: "Rebeu l'Esperit Sant". Ho fa i ho farà malgrat les nostres resistències, malgrat els nostres dubtes, malgrat els nostres comportaments.
Així mateix, per explicar la vuitada pasqual que culminem avui, imaginem que el telenotícies, o un diari, es passés una setmana sencera repetint només una notícia, i ho fes de la mateixa manera. Passats dos o tres dies, no ens preocuparíem d’escoltar el telenotícies ni de mirar el diari perquè sabríem la notícia de memòria. Doncs això és el que hem estat fent durant la vuitada de Pasqua: resar el mateixos salms, repetir les mateixes antífones, cantar els mateixos cants, escoltar quasi les mateixes lectures. El motiu de tanta repetició és proclamar amb insistència que Jesús ha ressuscitat. Ho farem una i mil vegades, perquè l’esdeveniment s’ho val, perquè l’esdeveniment és meravellós, perquè l’esdeveniment ha canviat la nostra concepció del temps i de l’espai. Gràcies a la resurrecció de Jesús la nostra existència i el sentit de la nostra vida prenen una nova dimensió, i hem de repetir-ho i repetir-ho.
Per això podem dir que l’espai i el temps humans s’han transformat a les comunitats eclesials de Sry Lanka amb l’atemptat del dia de Pasqua, que matava més de dues-centes persones i en deixava centenars de ferides. Celebraven que Jesús ha ressuscitat, com ho fèiem nosaltres en les nostres esglésies. Una setmana després ho continuem celebrant, ells des del cel i nosaltres des de la terra, trencant la dimensió humana d’espai i de temps. Ells celebren triomfants la Pasqua eterna al costat del Senyor, i nosaltres celebrem la Pasqua litúrgica plorant la seva mort, malgrat no els coneguem i estiguin tant lluny. Ho fem sense perdre la mirada ample i el sentit ample de la vida que ens dona la fe. Ho fem sense perdre la nova dimensió d’espai i de temps que ens dona Jesús ressuscitat.
Ell continua ‒deia l'Apocalipsi‒ posant-nos la mà dreta al damunt i dient-nos: “No tinguis por, jo sóc el primer i el darrer. Sóc el qui viu: Jo que era mort, ara visc per sempre més i tinc les claus de la mort i el seu reialme”. Ell continua entrant, posant-se enmig nostre i dient: "Pau a vosaltres". Dient: "com el Pare m'ha enviat a mi, jo us envio a vosaltres". Dient: "Rebeu l'Esperit Sant". Ho fa i ho farà malgrat les nostres resistències, malgrat els nostres dubtes, malgrat els nostres comportaments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada