dimarts, 2 d’abril del 2019

Una aigua que vivifica (Dimarts 4 Quaresma)


El profeta Ezequiel explica una visió extraordinària. S'adona que una deu d'aigua brolla del santuari del temple recentment destruït. El corrent rodeja les muralles enderrocades, baixa pel desert eixarreït, i arriba al mar Mort on no hi ha vida. «Allà on arribi l’aigua del riu, tot viurà», li diu l'àngel. La visió del profeta, amb l’aigua com a signe, expressa la capacitat divina de vivificar el que ha perdut la vida.

Les piscines de Bezatà mencionades a l’evangeli, una mena de Lourdes pels habitants de Jerusalem, també són una mostra de la capacitat guaridores de Déu utilitzant l'aigua com a signe.

La nit de Pasqua, quan fem l'aspersió de l'aigua, serà també una escenificació litúrgica del poder diví de vivificar els humans amb Jesucrist com a principal testimoni.