En les frases finals del relat
de la passió hem escoltat el següent: "En un hort vora l'indret on havíen crucificat Jesús, hi havia un
sepulcre nou... Com que el sepulcre era a prop, van posar-hi Jesús".
Els quatre evangelis
coincideixen en explicar que Josep d'Arimatea es preocupà d'obtenir el cos de
Jesús i d'enterrar-lo en un sepulcre. Però només l'evangeli de Joan, que hem
proclamat, especifica que el sepulcre estava situat en un hort. Per arrodonir
la informació, la carta als Hebreus indica que Jesús patí fora de les portes de
la ciutat. Per tant, el lloc de la crucifixió era a camp obert, més
concretament en una pedrera, i el sepulcre el situem en un hort proper. Així ho
corroboren els treballs arqueològics realitzats en l'àrea del Sant Sepulcre.
Però a diferència de l'hort
de Getsemaní, que té un nom i el podem identificar encara avui, l'hort on Jesús
és enterrat no té nom, i roman diluït pel protagonisme del sepulcre.
Els evangelis també coincideixen
en dir que el sepulcre havia estat excavat a la roca i que encara no s'hi havia
posat ningú. Són detalls reveladors que es tracta d'un sepulcre especial, que
acull un difunt especial, i que manifestarà un esdeveniment especial. Però a
primera instància, el sepulcre de Jesús significava el final de la seva
història humana. Una història on ell, just abans de morir, proclamà: "Tot s'ha acomplert".
Amb Jesús s'acompleixen els
oracles del profeta Isaïes, quan anuncia la mort ignominiosa del Servent de
Iahvè, l'Escollit de Déu, que portava les nostres malalties i havia pres damunt
seu els nostres dolors; aquell que lliurarà la seva vida per expiar les culpes;
el que ha fet justos els altres. La passió i mort de Jesús salva el que és més
menyspreable, més fosc i més ignominiós, el que està més ensorrat i més perdut.
Aquest Jesús, com explica la
carta als Hebreus evocant l'hort de Getsemaní, s'adreçà a Déu, que el podia
salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i llàgrimes, i que
aprengué en els sofriments què és obeir.
Però
en el sepulcre d'aquell hort s'hi esdevingué el contrari del que hauria de succeir.
En lloc de la descomposició, s'hi esdevé la recomposició; en lloc de silenci
mortuori, hi batega el silenci diví; en lloc de fredor, hi penetra l'escalfor divina; en lloc d'acollir un mort,
hi acull la resurrecció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada