divendres, 19 d’abril de 2019

L'hort del sepulcre (Divendres Sant 2019)


En les frases finals del relat de la passió hem escoltat el següent: "En un hort vora l'indret on havíen crucificat Jesús, hi havia un sepulcre nou... Com que el sepulcre era a prop, van posar-hi Jesús". 

Els quatre evangelis coincideixen en explicar que Josep d'Arimatea es preocupà d'obtenir el cos de Jesús i d'enterrar-lo en un sepulcre. Però només l'evangeli de Joan, que hem proclamat, especifica que el sepulcre estava situat en un hort. Per arrodonir la informació, la carta als Hebreus indica que Jesús patí fora de les portes de la ciutat. Per tant, el lloc de la crucifixió era a camp obert, més concretament en una pedrera, i el sepulcre el situem en un hort proper. Així ho corroboren els treballs arqueològics realitzats en l'àrea del Sant Sepulcre.  

Però a diferència de l'hort de Getsemaní, que té un nom i el podem identificar encara avui, l'hort on Jesús és enterrat no té nom, i roman diluït pel protagonisme del sepulcre. 

Els evangelis també coincideixen en dir que el sepulcre havia estat excavat a la roca i que encara no s'hi havia posat ningú. Són detalls reveladors que es tracta d'un sepulcre especial, que acull un difunt especial, i que manifestarà un esdeveniment especial. Però a primera instància, el sepulcre de Jesús significava el final de la seva història humana. Una història on ell, just abans de morir, proclamà: "Tot s'ha acomplert".  

Amb Jesús s'acompleixen els oracles del profeta Isaïes, quan anuncia la mort ignominiosa del Servent de Iahvè, l'Escollit de Déu, que portava les nostres malalties i havia pres damunt seu els nostres dolors; aquell que lliurarà la seva vida per expiar les culpes; el que ha fet justos els altres. La passió i mort de Jesús salva el que és més menyspreable, més fosc i més ignominiós, el que està més ensorrat i més perdut. 

Aquest Jesús, com explica la carta als Hebreus evocant l'hort de Getsemaní, s'adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i llàgrimes, i que aprengué en els sofriments què és obeir. Però en el sepulcre d'aquell hort s'hi esdevingué el contrari del que hauria de succeir. En lloc de la descomposició, s'hi esdevé la recomposició; en lloc de silenci mortuori, hi batega el silenci diví; en lloc de fredor, hi penetra  l'escalfor divina; en lloc d'acollir un mort, hi acull la resurrecció.