Celebració del perdó

"Els qui murmuren aprendran la lliçó". Així acabava el fragment del profeta Isaïes que hem escoltat com a primera lectura. El profeta vol alliçonar els murmuradors que es recreen en les queixes i les crítiques. Per això anuncia un capgirament diví de la situació de Judà que anirà a favor dels febles i en contra dels qui abusen del seu poder per exercir el mal. 

Si ens preguntem si murmurar és un pecat, hem de respondre que sí sense embuts. Si ens preguntem si murmurem, també hem de respondre que sí sense embuts. Si ens preguntem si murmurar és nociu, també hem de respondre que sí sense embuts. El diccionari dóna dos sentits positius al verb murmurar: "fer sentir una fressa suau" i "dir en veu baixa". Però també presenta dos sentits negatius: "Parlar en veu molt baixa, especialment queixant-se" i "enraonar dient mal d’algú". Si ens preguntem si parlem en veu baixa queixant-nos, o si parlem malament d'algú, hem de respondre un cop més que sí; al menys avui, no ens val l'excusa que la queixa és justificada o que l'altre es mereix que parlem malament d'ell.  

Si llegim l'itinerari bíblic del poble d'Israel pel desert constatarem que el detonant de tots els pecats dels fills d'Israel comença per la murmuració contra Déu, contra Moisès i contra la situació penosa que estan vivint. Com més patim, més murmurem. Però sorprenentment,  després de concretar l'Aliança amb Déu al mont Sinaí, la murmuració assoleix tons insultants. Com més tenim, més murmurem. 

L'evangeli de Mateu expressa un retret semblant al d'Isaïes, i que Jesús adreça a la seva generació: "si toquem la flauta no balleu, si cantem complantes no us lamenteu". Es tracta aquí d'una resistència sistemàtica que ho rebutja tot per principi. No és sa ni és bo viure col·lectivament en un estat constant de rebuig, de queixa o de crítica, ni que els mitjans de comunicació ens animin a fer-ho. No és sa ni és bo viure personalment en un estat constant de rebuig, de queixa o de crítica, perquè nosaltres mateixos també som dignes de rebuig, de queixa o de crítica amb els nostres comportaments i actituds. El que no vulguis per a tu, no ho facis tu als altres. 

Si murmurar, rebutjar, criticar, queixar-nos és un exercici que fem amb naturalitat i espontaneïtat, també hem de procurar que sigui natural i espontani demanar-ne perdó. És el que tots venim a fer avui.